-
Vaig tard – Tame Impala (les ulleres de pasta i les rodones)
Mareta! Feia molt i molt de temps que no podia escriure res! Més d’una i de dues persones m’han preguntat que què ha passat amb aquesta pàgina i els he hagut de contestar que, feliçment, tinc prou feina com per no poder-la atendre. Però, què carai! Tocava una mica de Dèriari. Al tema: hi ha […]
-
Espectador i actiu
Moltes vegades, quan llegeixes la crítica d’un concert, un dels temes que repassa qui escriu és l’actitud de l’oient. Del públic. De l’espectador. I poques vegades trobareu algú que agraeixi en els seus escrits un públic sense esma, sense ganes de participar, sigui en aquest joc silenciós que són les mirades entre músic i audiència […]
-
Vaig tard – Amics del Bosc
Amb els Amics del Bosc hi he anat molts anys. Però des de fa estona que hi Vaig tard en aquest Deriàri Musical. Ja fa temps que van presentar les seves Fluctuacions de l’Apòstol/Flam. Un títol curiós, i que estic convençut que va començar per un punt d’inici -les fluctuacions- per arribar a un altre […]
-
No és fatal sinó vital: Mazoni – Fins que la mort ens separi
És per culpa d’individus com aquest que vaig entrar al món de Jaume Pla. Ell insistia i insistia. També tenia el Quimi Portet al cap -contínuament-, però ell no se’n cansava de Mazoni. El tema era recíproc perquè jo li fotia la tabarra amb Raydibaum, o sigui que està tot perdonat. I més tenint en […]
-
Vaig tard – Señor Mostaza
A la primera edició dels posts de la sèrie Vaig tard vaig parlar de Damien Lott. Tot va sorgir d’una conversa amb un amic sobre el grup de qui vull escriure avui: Señor Mostaza. En aquest «l’escena valenciana no existeix» que també vaig citar a l’anterior post, de qui jo conversava era d’aquesta gent. A […]
-
Vaig tard – Damien Lott
Avui tinc la intenció d’iniciar una nova secció dins d’aquesta pàgina anomenada «Vaig tard». Es tracta de parlar d’artistes/discos/històries que no tenen per què ser d’estricta actualitat. I avui començarem amb aquest senyor: Damien Lott és un noi valencià que ha tret el seu primer disc en solitari el 2010 amb la discogràfica Absolute Begginners. […]
-
Cançons per… (20a entrega) – Special Edition
… per parlar de cançons (de nou). I dic «de nou», perquè la desena entrega de les Cançons per… ja va tractar d’això, en certa manera, però el que es feia en aquella edició era homenatjar la música. No repetiré la cançó. Tenim més discoteca, no patiu. De fet, discoteca, a l’inici, no és un […]
-
Cançons per… (3a entrega)
…per entrar en un bucle. Hi ha vegades que no es vol avançar. Simplement es vol continuar fent el de sempre. Si pot ser no sortir d’on eres. Entrar, sortir i tornar a entrar. Dins d’un bucle interminable. Perquè és còmode. Perquè és simple. Perquè és etern. Perquè és bonic. Perquè és… és el que […]