No sóc de ballar. No ho he estat mai. Dubto que ho sigui mai. Després tinc agulletes si acabo ballant. I això diu molt de mi. Molt. Però hi ha moments en què no saps per què se’t mou sol el cap. Un peu. O acabes movent rítmicament el genoll. Vaig tard amb La Célula […]
A la primera edició dels posts de la sèrie Vaig tard vaig parlar de Damien Lott. Tot va sorgir d’una conversa amb un amic sobre el grup de qui vull escriure avui: Señor Mostaza. En aquest «l’escena valenciana no existeix» que també vaig citar a l’anterior post, de qui jo conversava era d’aquesta gent. A […]
Avui tinc la intenció d’iniciar una nova secció dins d’aquesta pàgina anomenada «Vaig tard». Es tracta de parlar d’artistes/discos/històries que no tenen per què ser d’estricta actualitat. I avui començarem amb aquest senyor: Damien Lott és un noi valencià que ha tret el seu primer disc en solitari el 2010 amb la discogràfica Absolute Begginners. […]
En Pep Rius em deixa escoltar Per fi potser demà a través dels altaveus de l’ordinador de la Liliana Fortuny després d’haver-me donat el primer exemplar del disc. Fa deu minuts que li han arribat per correu. Truca en Valen Nieto i em pregunta que què tal. Jo li contesto que tinc un disc seu […]
… per agafar el relleu. Ja fa una colla d’anys que vaig començar amb això del blog. A l’inici tenint-lo per tenir-lo. Perquè tocava. Perquè era el que calia fer. No estava estudiant periodisme? Doncs un blog. El contingut… bé, deixem-ho estar. No obliguis a ningú a escriure bé o a plantejar uns continguts que […]
Fa quatre dies. Tot just fa quatre dies i dos posts que parlava de Llunes i llistes. Total, perquè hi va haver un eclipsi de lluna. I va i resulta que ara n’hi ha un de sol. Parcial. Si en aquell cas, a can Twitter, es van fer 4 hores de música en una llista […]
S’acaba l’any, no faig cap mena de llista, i m’adono que els últims posts que he estat fent tenen força a veure amb això del quedar-se a l’atur. Que si una Cançó per mirar el sostre des del llit, que si patatím, que si patatam… Em deia l’altre dia un amic que «ja veig que […]
… per mirar el sostre des del llit. Arriben temps d’atur, no necessàriament estàtics, i una de les pors en les quals pot incórrer l’aturat és, com a mínim en el meu cas, en la de «seràs capaç de fer una agenda de no-aturat, llevar-te prou d’hora al matí, fer un horari més o menys […]
Un hashtag és una etiqueta, un tag, que s’anomena així perquè té el coixinet (#) al davant. A més, relaciona tots els twits que el fan servir. Cliques sobre el hashtag i et surten tots els twits que escriu la gent on hi apareix, per exemple, el #joconfesso. Aquests #joconfesso acostumen a explicar quines són les […]