-
Carnestoltes @ Elèctric: Bläue – M’ha entrat algo a l’ull
Fa un parell de setmanes, la nit de carnestoltes, vaig anar a un concert d’uns Amics que estrenen disc (físicament i a spotify,… ja fa temps que el tenen fet i refet), i després d’acabar un concert amb una baixa (de la qual se’n van ressentir força) em vaig trobar la Maria Rodés a l’Elèctric. …
-
Vaig tard – La Célula Durmiente
No sóc de ballar. No ho he estat mai. Dubto que ho sigui mai. Després tinc agulletes si acabo ballant. I això diu molt de mi. Molt. Però hi ha moments en què no saps per què se’t mou sol el cap. Un peu. O acabes movent rítmicament el genoll. Vaig tard amb La Célula […]
-
Vaig tard – Damien Lott
Avui tinc la intenció d’iniciar una nova secció dins d’aquesta pàgina anomenada «Vaig tard». Es tracta de parlar d’artistes/discos/històries que no tenen per què ser d’estricta actualitat. I avui començarem amb aquest senyor: Damien Lott és un noi valencià que ha tret el seu primer disc en solitari el 2010 amb la discogràfica Absolute Begginners. […]
-
Dues perles per dir-li adéu al 2010
S’acaba l’any, no faig cap mena de llista, i m’adono que els últims posts que he estat fent tenen força a veure amb això del quedar-se a l’atur. Que si una Cançó per mirar el sostre des del llit, que si patatím, que si patatam… Em deia l’altre dia un amic que «ja veig que […]
-
Cançons per… (19a entrega)
… per riure’s del propi gremi. Fa molt poquet vaig anar a veure uns amics que, afortunats ells -i no hi ha cap mena de sorna en això- han tingut una criatura. És una criatura preciosa. De debò. Dit això, aquests bons amics viuen la vida, l’entorn i les creences d’una manera molt diferent que […]
-
Cançons per… (14a entrega)
… per acabar despertant-se al costat d’un desconegut. Més per pel·lícules que per experiència pròpia -alguna sí, però no en sóc gaire fan jo d’això-, molts tenim al cap aquella imatge del despertar, mirar al costat, i veure que la persona que està estirada allà no la coneixes gaire. Gaire o gens. Ha estat una […]
-
La millor versió que et poden fer…
Fa relativament poc vaig conèixer la Maria Rodés en persona. Vam tenir una xerrada animada, variada, i altres adjectius que poden acabar en «ada». En qualsevol cas, em va costar treure’m del cap el que havia escoltat d’ella -de música, no de caràcter-, i no va ser fins que vaig riure amb ella que va […]
-
L’adorabilitat del lo-fi
Començant amb els anglicismes, conec bastanta gent que confón el lo-fi amb el que és vintage. La baixa fidelitat/qualitat amb l’antiguitat. Em fa l’efecte que la trasposició més correcta de l’expressió lo-fi al català seria «amb una sabata i una espardenya». El fet és que sempre m’ha costat força acceptar l’estètica cuidada, perquè al cap […]
-
Eh! Déu n’hi dó amb aquest Elías Egido!
Avui us presento un noi de Badalona que va decidir deixar una de les millors bandes que ha donat Catalunya (Standstill), per anar-se’n a Madrid a fer la seva. Es diu Elías Egido i va treure ja fa uns mesos amb BCore un disc amb el nom de Eh! Des d’allà s’ha dedicat a fer […]