-
Vaig tard – Egon Soda
En un repàs a la pàgina, després de molt de no entrar-hi, va i hi ha un Vaig tard de fa molt començat a escriure… Benvolgut lector o lector potencial. Tu que saps que el mar té rodes i que la vida és tetris i tal i tal, deus saber que quan et trobes una […]
-
Vaig tard – Tame Impala (les ulleres de pasta i les rodones)
Mareta! Feia molt i molt de temps que no podia escriure res! Més d’una i de dues persones m’han preguntat que què ha passat amb aquesta pàgina i els he hagut de contestar que, feliçment, tinc prou feina com per no poder-la atendre. Però, què carai! Tocava una mica de Dèriari. Al tema: hi ha […]
-
Vaig tard – Primavera Sound 2012
Aquest any m’he estrenat en això del Primavera Sound. I la primera impressió és que, anant-hi només un dia, em fa l’efecte que ja vaig triar prou bé el dia que havia de passar pel Fòrum i què hi havia de veure. La segona impressió és que hi ha una quantitat de gent amb cara […]
-
Vaig tard – Joan Colomo
Devia ser en Guillem Caballero, dels Surfing Sirles. Sí. Segurament devia ser ell qui em va dir que m’escoltés en Joan Colomo. Devia ser cap allà el 2008, o fins i tot abans. En un casset d’aquells reaprofitat. Ens trobavem un cop per setmana per fer un programa que es deia «Ara em toca a […]
-
Vaig tard – Amics del Bosc
Amb els Amics del Bosc hi he anat molts anys. Però des de fa estona que hi Vaig tard en aquest Deriàri Musical. Ja fa temps que van presentar les seves Fluctuacions de l’Apòstol/Flam. Un títol curiós, i que estic convençut que va començar per un punt d’inici -les fluctuacions- per arribar a un altre […]
-
Vaig tard – La Célula Durmiente
No sóc de ballar. No ho he estat mai. Dubto que ho sigui mai. Després tinc agulletes si acabo ballant. I això diu molt de mi. Molt. Però hi ha moments en què no saps per què se’t mou sol el cap. Un peu. O acabes movent rítmicament el genoll. Vaig tard amb La Célula […]
-
Vaig tard – Ix!
Un amable lector d’aquest humil Dèriari Musical m’envia un correu suggerint-me que parli dels Ix! El fet és que al meu Spotify hi tinc una carpeta (que no llista) que es diu «Per escoltar», i que seria alguna cosa així com ara els deures. I l’Autòmat Infinit (Gat Records, 2008) d’aquesta banda de Cadaqués fa […]
-
Vaig tard – Señor Mostaza
A la primera edició dels posts de la sèrie Vaig tard vaig parlar de Damien Lott. Tot va sorgir d’una conversa amb un amic sobre el grup de qui vull escriure avui: Señor Mostaza. En aquest «l’escena valenciana no existeix» que també vaig citar a l’anterior post, de qui jo conversava era d’aquesta gent. A […]
-
Vaig tard – Damien Lott
Avui tinc la intenció d’iniciar una nova secció dins d’aquesta pàgina anomenada «Vaig tard». Es tracta de parlar d’artistes/discos/històries que no tenen per què ser d’estricta actualitat. I avui començarem amb aquest senyor: Damien Lott és un noi valencià que ha tret el seu primer disc en solitari el 2010 amb la discogràfica Absolute Begginners. […]