Mareta! Feia molt i molt de temps que no podia escriure res! Més d’una i de dues persones m’han preguntat que què ha passat amb aquesta pàgina i els he hagut de contestar que, feliçment, tinc prou feina com per no poder-la atendre. Però, què carai! Tocava una mica de Dèriari. Al tema: hi ha […]
Devia ser en Guillem Caballero, dels Surfing Sirles. Sí. Segurament devia ser ell qui em va dir que m’escoltés en Joan Colomo. Devia ser cap allà el 2008, o fins i tot abans. En un casset d’aquells reaprofitat. Ens trobavem un cop per setmana per fer un programa que es deia «Ara em toca a […]
Fa un parell de setmanes, la nit de carnestoltes, vaig anar a un concert d’uns Amics que estrenen disc (físicament i a spotify,… ja fa temps que el tenen fet i refet), i després d’acabar un concert amb una baixa (de la qual se’n van ressentir força) em vaig trobar la Maria Rodés a l’Elèctric. …
És per culpa d’individus com aquest que vaig entrar al món de Jaume Pla. Ell insistia i insistia. També tenia el Quimi Portet al cap -contínuament-, però ell no se’n cansava de Mazoni. El tema era recíproc perquè jo li fotia la tabarra amb Raydibaum, o sigui que està tot perdonat. I més tenint en […]
He tingut poc temps per escoltar el Libre Asociación de The New Raemon. I dir d’entrada que és més fàcil buscar-hi i trobar-hi la música de Madee que no pas la dels discos anteriors de The New Raemon. Potser el que acaba sent, al cap i a la fi, és Ramón Rodríguez i prou. En […]
Avui tinc la intenció d’iniciar una nova secció dins d’aquesta pàgina anomenada «Vaig tard». Es tracta de parlar d’artistes/discos/històries que no tenen per què ser d’estricta actualitat. I avui començarem amb aquest senyor: Damien Lott és un noi valencià que ha tret el seu primer disc en solitari el 2010 amb la discogràfica Absolute Begginners. […]
Imaginem per un moment que conec un individu anomenat E. És sabut que un individu pot ser una Elisenda o un Emili. En això estem d’acord, oi? Imaginem doncs, la situació següent: l’altre dia li deia a E «t’he enviat l’enllaç del nou disc del Pau Vallvé a Spotify», i a continuació li deia alguna cosa […]
… per admirar el folklore italià. No he estat mai un gran fan de la música folklòrica. De fet les tenores i les gralles són dels instruments que més desitjaria que s’acabéssin de la terra. Tenen un so que trobo francament desagradable però que en moments determinats poden generar un estat de tensió i emoció […]
… per acabar despertant-se al costat d’un desconegut. Més per pel·lícules que per experiència pròpia -alguna sí, però no en sóc gaire fan jo d’això-, molts tenim al cap aquella imatge del despertar, mirar al costat, i veure que la persona que està estirada allà no la coneixes gaire. Gaire o gens. Ha estat una […]