-
“Alfabet” de Raydibaum sí que és single
En Pep Rius em deixa escoltar Per fi potser demà a través dels altaveus de l’ordinador de la Liliana Fortuny després d’haver-me donat el primer exemplar del disc. Fa deu minuts que li han arribat per correu. Truca en Valen Nieto i em pregunta que què tal. Jo li contesto que tinc un disc seu […]
-
Cançons per… (8a entrega)
… per odiar. L’odi és un sentiment prou profund com per ser indescriptible. Sort en tens si t’ajuda la música a fer-ho. Suposo que hi ha més cançons d’amor que d’odi, però aquestes últimes acostumen a ser intenses, dures, agrestes, complicades i torbadores. El fet que en una pel·lícula de por ens faci més por […]
-
L’adorabilitat del lo-fi
Començant amb els anglicismes, conec bastanta gent que confón el lo-fi amb el que és vintage. La baixa fidelitat/qualitat amb l’antiguitat. Em fa l’efecte que la trasposició més correcta de l’expressió lo-fi al català seria «amb una sabata i una espardenya». El fet és que sempre m’ha costat força acceptar l’estètica cuidada, perquè al cap […]
-
L’Abdominable Gallina Nauseabunda i l’avorriment com a art personal
Sobre l’abdominable i benaurada coneixença nauseabunda: Heus aquí una vegada que un servidor va anar a un concert per veure uns músics desconeguts. El resultat va ser que no els va veure perquè el baixista s’havia tallat un tendó tallant pernil. Però fruit d’aquesta malaurada coïncidència va sorgir una benaurada coneixença. Pep Rius, va anar […]