-
Vaig tard – Tame Impala (les ulleres de pasta i les rodones)
Mareta! Feia molt i molt de temps que no podia escriure res! Més d’una i de dues persones m’han preguntat que què ha passat amb aquesta pàgina i els he hagut de contestar que, feliçment, tinc prou feina com per no poder-la atendre. Però, què carai! Tocava una mica de Dèriari. Al tema: hi ha […]
-
La victòria de l’home simpàtic
Com més l’escolto, més me’n convenço. Si la fa, que no crec que la faci, l’haurà de fer molt grossa perquè em caigui malament. El món i entorn (terme barcelonista) del rock, el pop, el heavy, el punk, l’indie,… tots tenen una debilitat pels rebels, els diferents, els estrafolaris, i segons com, els antipàtics. Només […]
-
Espectador i actiu
Moltes vegades, quan llegeixes la crítica d’un concert, un dels temes que repassa qui escriu és l’actitud de l’oient. Del públic. De l’espectador. I poques vegades trobareu algú que agraeixi en els seus escrits un públic sense esma, sense ganes de participar, sigui en aquest joc silenciós que són les mirades entre músic i audiència […]