-
Vaig tard – Joan Colomo
Devia ser en Guillem Caballero, dels Surfing Sirles. Sí. Segurament devia ser ell qui em va dir que m’escoltés en Joan Colomo. Devia ser cap allà el 2008, o fins i tot abans. En un casset d’aquells reaprofitat. Ens trobavem un cop per setmana per fer un programa que es deia «Ara em toca a […]
-
Un altre cantar
El dia després del meu aniversari, la bruixa de la meva parella aconsegueix reunir a casa seva, en una festa sorpresa una trentena de persones. N’hi ha de moltes bandes. I amb aquestes, que un d’ells, que es dedica a això de la música, em deixa anar una reflexió que se’m queda gravada al cap […]
-
Vaig tard – Amics del Bosc
Amb els Amics del Bosc hi he anat molts anys. Però des de fa estona que hi Vaig tard en aquest Deriàri Musical. Ja fa temps que van presentar les seves Fluctuacions de l’Apòstol/Flam. Un títol curiós, i que estic convençut que va començar per un punt d’inici -les fluctuacions- per arribar a un altre […]
-
Bromes de bon gust – Joan Colomo+El Petit de Cal Eril+Esperit! @ Moog (11/05/2001)
Hi ha humor i humor. Del bo i del dolent. Com la música. Como un toro, que deia aquell, o els bombons, que deia l’altre. Això sí, hi ha moments que has de tenir en compte que estàs en un entorn «de broma»… perquè sinó et pot acabar no fent el pes el que veus, […]
-
Bufbuf!
Si fa un temps us explicava que arribaven temps d’atur –aquí-, ara us dic que amb temps de «desatur» (feina! sí! per fi!), aquest blog estarà un pèl desatès. Ja ho sabeu que sempre podeu consultar les Cançons per…, els Vaig tard, i sobretot, proposar-ne i quan tingui un foradet el faré. En realitat, si […]
-
Vaig tard – La Célula Durmiente
No sóc de ballar. No ho he estat mai. Dubto que ho sigui mai. Després tinc agulletes si acabo ballant. I això diu molt de mi. Molt. Però hi ha moments en què no saps per què se’t mou sol el cap. Un peu. O acabes movent rítmicament el genoll. Vaig tard amb La Célula […]
-
Vaig tard – Damien Lott
Avui tinc la intenció d’iniciar una nova secció dins d’aquesta pàgina anomenada «Vaig tard». Es tracta de parlar d’artistes/discos/històries que no tenen per què ser d’estricta actualitat. I avui començarem amb aquest senyor: Damien Lott és un noi valencià que ha tret el seu primer disc en solitari el 2010 amb la discogràfica Absolute Begginners. […]
-
Dues perles per dir-li adéu al 2010
S’acaba l’any, no faig cap mena de llista, i m’adono que els últims posts que he estat fent tenen força a veure amb això del quedar-se a l’atur. Que si una Cançó per mirar el sostre des del llit, que si patatím, que si patatam… Em deia l’altre dia un amic que «ja veig que […]