-
Vaig tard – Joan Colomo
Devia ser en Guillem Caballero, dels Surfing Sirles. Sí. Segurament devia ser ell qui em va dir que m’escoltés en Joan Colomo. Devia ser cap allà el 2008, o fins i tot abans. En un casset d’aquells reaprofitat. Ens trobavem un cop per setmana per fer un programa que es deia «Ara em toca a […]
-
Bromes de bon gust – Joan Colomo+El Petit de Cal Eril+Esperit! @ Moog (11/05/2001)
Hi ha humor i humor. Del bo i del dolent. Com la música. Como un toro, que deia aquell, o els bombons, que deia l’altre. Això sí, hi ha moments que has de tenir en compte que estàs en un entorn «de broma»… perquè sinó et pot acabar no fent el pes el que veus, […]
-
Patilla, serrell i suor freda
El què acostumo a escriure aquí no són posts reivindicatius. Ni de bandes, ni d’artistes, ni d’històries polítiques. Potser en trobareu algun més antic que sí que ho fa, o moments en què acabo escrivint sense voler que «no entenc per què no els coneix més gent». Potser aquest post és una mica d’aquest tipus. […]
-
Vaig tard – La Célula Durmiente
No sóc de ballar. No ho he estat mai. Dubto que ho sigui mai. Després tinc agulletes si acabo ballant. I això diu molt de mi. Molt. Però hi ha moments en què no saps per què se’t mou sol el cap. Un peu. O acabes movent rítmicament el genoll. Vaig tard amb La Célula […]
-
S’ha acabat el folk: The New Raemon – Libre Asociación
He tingut poc temps per escoltar el Libre Asociación de The New Raemon. I dir d’entrada que és més fàcil buscar-hi i trobar-hi la música de Madee que no pas la dels discos anteriors de The New Raemon. Potser el que acaba sent, al cap i a la fi, és Ramón Rodríguez i prou. En […]
-
La millor versió que et poden fer…
Fa relativament poc vaig conèixer la Maria Rodés en persona. Vam tenir una xerrada animada, variada, i altres adjectius que poden acabar en «ada». En qualsevol cas, em va costar treure’m del cap el que havia escoltat d’ella -de música, no de caràcter-, i no va ser fins que vaig riure amb ella que va […]
-
Cançons per… (5a entrega)
… per caminar. Encara que sempre he defensat Queens Of The Stone Age com a millor grup per caminar, pel ritme constant, «machacón», marcat,… diguem-ne que el «cromo» QOTSA ja va ser gastat com a «Cançó per conduir». Ja reapareixeran, però no tant d’hora. Així doncs,… Cançó per… caminar Estil: pop/rock Grup: Madee Cançó: «Transference#2», […]
-
Eh! Déu n’hi dó amb aquest Elías Egido!
Avui us presento un noi de Badalona que va decidir deixar una de les millors bandes que ha donat Catalunya (Standstill), per anar-se’n a Madrid a fer la seva. Es diu Elías Egido i va treure ja fa uns mesos amb BCore un disc amb el nom de Eh! Des d’allà s’ha dedicat a fer […]