-
El meu país és tan petit
Aquesta noia té una veu espectacular. És un portent. És un torrent. Fa el que vol perquè pot -i ei! Que no pot tothom! I aquí ja l’hauríem de tenir en compte per això- però no tot el que vulgui fer ha de ser excels.
-
Vaig tard – Egon Soda
En un repàs a la pàgina, després de molt de no entrar-hi, va i hi ha un Vaig tard de fa molt començat a escriure… Benvolgut lector o lector potencial. Tu que saps que el mar té rodes i que la vida és tetris i tal i tal, deus saber que quan et trobes una […]
-
Vaig tard – Tame Impala (les ulleres de pasta i les rodones)
Mareta! Feia molt i molt de temps que no podia escriure res! Més d’una i de dues persones m’han preguntat que què ha passat amb aquesta pàgina i els he hagut de contestar que, feliçment, tinc prou feina com per no poder-la atendre. Però, què carai! Tocava una mica de Dèriari. Al tema: hi ha […]
-
La victòria de l’home simpàtic
Com més l’escolto, més me’n convenço. Si la fa, que no crec que la faci, l’haurà de fer molt grossa perquè em caigui malament. El món i entorn (terme barcelonista) del rock, el pop, el heavy, el punk, l’indie,… tots tenen una debilitat pels rebels, els diferents, els estrafolaris, i segons com, els antipàtics. Només […]
-
Espectador i actiu
Moltes vegades, quan llegeixes la crítica d’un concert, un dels temes que repassa qui escriu és l’actitud de l’oient. Del públic. De l’espectador. I poques vegades trobareu algú que agraeixi en els seus escrits un públic sense esma, sense ganes de participar, sigui en aquest joc silenciós que són les mirades entre músic i audiència […]
-
Un altre cantar
El dia després del meu aniversari, la bruixa de la meva parella aconsegueix reunir a casa seva, en una festa sorpresa una trentena de persones. N’hi ha de moltes bandes. I amb aquestes, que un d’ells, que es dedica a això de la música, em deixa anar una reflexió que se’m queda gravada al cap […]
-
És un no parar…
Últimament estic envoltat de programadors, una espècie digna d’estudi. A l’hora de relaxar-se fent el cafè no parlen de futbol sinó d’arrays, enlloc de comentar què han vist a la televisió parlen d’scripts, i amb una mica de sort no et claven una escopinada a l’ull si els dius que això del Mac és molt […]
-
El mecanisme ben engreixat, la maquinària i l’aplaudiment compulsiu – Manel @ Romea (23/04/2011)
La Sílvia té una cunyada. Una bellíssima persona. Fins al punt de que ho puc dir sense conèixer-la. I això? Doncs resulta que la cunyada de la Sílvia Mussoll (AKA @Zedka, o Mussol) ja li passa, es veu, que falla a llocs. “Que resulta que no hi puc anar”, “que moltes gràcies però no”, “que […]
-
Gest, paraula i somriure
La representació de la música té moltes formes. Des de les partitures, que recullen estrictament el contingut del què sona, fins a representacions audiovisuals més o menys fidels, com són els vídeoclips. Pel què fa a la primera, encara recordo una conversa amb Guillem Caballero parlant d’un grup que al disc havia començat a introduir […]