Escrits Nosaltresllegim.cat – “Amb una mà al davant i l’altra al darrere”, d’Alan Bennett

Us passa això de que esteu molt i molt convençuts de que heu de regalar un llibre a algú però que no esteu gens convençuts de quin?

A mi no em passa gaire (gens), però ara ja en tinc un a la recàmera per si resulta que algun amic se li acut trencar-se una tíbia i no vol mirar sèries americanes en un portàtil d’aquells que t’escalfen les cuixes. Li regalaré el llibre Amb una mà al davant i l’altra al darrere, d’Alan Bennett, perquè després d’haver-lo llegit per can Nosaltresllegim.cat n’he quedat força convençut.

El fet és que he explicat el perquè m’ha agradat en aquest bloc del Grup 62 -en el qual ja vaig col·laborar escrivint sobre l’últim llibre d’en Vicenç Pagès– i aquí us en deixo la ressenya:

 

Amb una mà al davant i l’altra al darrere

Amb una mà al davant i l’altra al darrere, d’Alan Bennett, és un petit llibre que narra les peripècies del matrimoni Ransome, una parella normal i corrent, de classe mitjana i sense fills i, sobretot, a qui el temps els ha desgastat un amor que potser va existir algun dia.

El punt de partida d’aquesta petita novel·la que té molt de guió cinematogràfic –aquestes són les arrels de l’autor- és que després d’un Cosí fan tutte potser no prou satisfactori, el matrimoni Ransome es troba la casa buida. No els han “robat” com diu la Sra. Ransome: els han “desvalisat”, corregeix l’advocat Sr. Ransome. Perquè ja se sap que les cases no es roben. Es desvalisen. Total, que es queden Amb una mà al davant i l’altra al darrere (el títol en anglès seria alguna cosa així com Amb la roba que porten posada).

El fet és que el nucli del seu univers se’n va a fer punyetes, o si més no, desapareix per complet, i és quan surten del seu pinyol que comencen a veure que existeix quelcom més fora de les portes de casa seva i la seva quotidianitat.

Ara resulta que tampoc està tan malament relacionar-se amb el noi immigrant que hi ha a la botigueta que està a quatre passes de la casa buida, que el món de fora d’aquest pinyol no és ni lleig, ni pobre, ni feréstec, i fins i tot pot tenir bon gust (això de menjar moniato no se’ls havia passat pel cap, fins ara).

A tot això, un petit gir de guió (tornem-hi, és d’on ve l’autor) farà que puguem anar veient una petita metamorfosi dels Ransome que, sempre mantenint les formes, obren el seu cap i el seu cor al món extern al pinyol.

Aquesta petita novel·leta es llegeix en un tres i no res i té un element que potser no es troba prou sovint en els llibres que ens cauen a les mans: tot el que llegeixes es imaginable. Aquesta és la gràcia del llenguatge proper a l’audiovisual. Potser no l’estàs veient a la televisió, però totes les imatges són al teu cap.

Una bona tarda de lectura i cinema imaginat.

* * *

No deixeu de passar per can Nosaltresllegim.cat, que la Montserrat Brau i la seva colla es trenquen molt les banyes per parlar cada dia d’un llibre diferent -i en molts casos que val la pena- des d’una òptica allunyada de la crítica més estupenda i criticable, sinó des del punt de vista del lector més normal possible.

 

Gaudiu de la música, però no us oblideu mai de la literatura.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


One Comment

  1. Això, això, gaudiu de la literatura però no us oblideu mai de la música :-)