Versions que no faré – Mientras tú duermes tranquilo

És una cançó que no podré versionar malgrat que ja tinc al cap com la faria.

D’entrada intentaria captar aquesta veu que clama, que plora, que viu aquest desfici,…

Vídeo: Raúl Cuevas | raulcuevas.tv

.

Mientras tú duermes tranquilo
yo te echo de menos,
cuando entro por la puerta
y escucho estos ruidos.

Ellos cierran las puertas
ellos son infelices
sólo tengo mi pestillo
y la música que suene.

Tú ahora descansas largo
y yo te echo de menos
cuando escucho esos ruidos
nosotros que nos mirábamos.

Nos mirábamos los ojos
y no decíamos nada
esperar a que se acabe
ahora sólo pongo canciones

Mientras tú duermes tranquilo,
yo te echo de menos
cuando entro por la puerta
nosotros que nos mirábamos.

.

Una melodia tan mediterrània. Tan trista i llastimosa fins que agafa un cop de coratge en forma de rascat sord de guitarra espanyola -guitarra de nylon, que diria José Juan González sota el nom d’Espaldamaceta-.

El coratge vindria d’abans. Des del començament, o fins i tot molt abans, hi hauria aquesta força en el suport, en el “background” de la cançó acompanyant la veu.

Una bateria contundent, basada en la secció més greu del set amb bombo i goliath. Com a màxim, el charles -els plats que s’alcen amb el peu- marcaria el primer temps. No, no la faré.

I la guitarra què? Una corda a l’aire, segurament. La més greu. Una línia melòdica que acompanyi els dos acords que en el fons marquen la cançó. Encara que en el fons es podrien fer mil progressions que no sé tocar perquè la cançó, en sí, no té acords definits.

El que sí que té és aquesta tònica del “mientras tú duermes tranquilo…” i que puja només mig to quan “entra por la puerta…”

Una versió que podria ser llarga. Llarguíssima. Només tindria a bé de respectar aquesta lletra dura i trista però coratjosa i aquest mig to de variació. Però no la faré.

* * *

I tot plegat, què? Una versió stoner-rock d’un sospir, d’un bleix tremolós tret d’un artista folk? Per què no? O transformar-ho en una odissea de soroll al més pur estil noise? De fet, ell fa el camí contrari al versionar Los Planetas

No. És una versió que no faré.

Perquè no tinc amb qui fer-la.

Hauré de buscar el qui i el quan.

El què i el com ja el sé.

Una mica.

Tampoc sembla que sigui una cosa que hagi de passar, però…

.

Espaldamaceta té una pàgina a Bankrobber, un myspace, un Facebook (com a usuari), un altre Facebook (com a pàgina), és a Last.fm, la música a Spotify, i en venda a l’iTunes Store.

Raúl Cuevas és el director i realitzador del vídeo. Aquí teniu la seva pàgina web, el seu canal de vimeo i el seu canal de youtube.

.

 

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai.

.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


6 comentarios

  1. És brutal. Demostra perfectament què poc fa falta per fer una genialitat. M’agrada escoltar-la amb el silenci de la nit.
    Gràcies

    • Marti Bou wrote:

      Efectivament. És brutal. A mi em… paralitza. Em deixa astorat la senzillesa i la força que emana d’aquesta cançó.
      Moltes gràcies, Alberto, per passar per http://www.martibou.cat i deixar-hi un comentari amb els teus pensaments i impressions.
      Espero que segeixis gaudint de les coses que escric en aquest Dèriari musical (encara que últimament no li sigui prou fidel…).

      Moltes gràcies, benvingut, i si tens propostes, no te n’estiguis! Envia un mail a marti@martibou.cat

      Salut i fins ben aviat!

      Pd. Per cert, el teu plan d'”Espaldamaceta de nit” és fantàstic!

  2. Herr Ochs wrote:

    Etfelicitofill. Quina cançó més maca i quina manera de cantar-la més emocionant. Un dia has de fer la versió.
    El que canta és l’esquenatest?

  3. Tevet wrote:

    Com deia Confuci (o potser no era ell): “Si el Món no et regala una banda, venja’t del Món: escriu una novel·la.” Títol provisional: “L’arranjador de versions dels Pop Covers”, or alike. If you can’t make it real, make it fiction. A mi m’agradaria llegir-la, aquesta.

    • Marti Bou wrote:

      Hahahaha! Moltes gràcies pel compliment!
      Hi haurem de donar un parell de voltes, doncs.
      Seria una mica com allò del George Harrison pagant ‘La vida de Brian’, oi?
      – Però no cal que posis els diners! És molt car fer una peli!! Per què ens ho pagues això?
      – Perquè vull veure la peli!
      Harrison Vs. Tevet.
      Tu hauries d’escriure més…