Escrits Nosaltresllegim.cat – “El llibre de l’any”, de Vicenç Pagès

Fa poc, molt poquet, que m’he estrenat ressenyant un llibre a la web Nosaltresllegim.cat, un blog del Grup 62 que gestiona amb un amor incondicional una tal Montserrat Brau i on cada dia s’hi fa una ressenya d’un llibre.

Fins ara no m’havia atrevit gaire a agafar cap llibre perquè, sincerament, em costa molt llegir (per raons que no vénen al cas) i perquè quan et donen un llibre per fer-ne l’escrit hi ha un període de temps limitat per fer-lo.

Així doncs, he estat esperant l’arribada d’un llibre curt, que em cridés l’atenció, i que em vingués de gust llegir.

Trobar-me el recull d’escrits d’en Vicenç Pagès, un individu particular -i qui no ho és?-, brillant, amb una cultura extensíssima, i que escriu de forma deliciosa… només podia fer una cosa: agafar-lo immediatament.

Volia assegurar-me’l per mi.

Aquí en teniu la ressenya pel Nosaltresllegim.cat. Espero que us agradi:

 

El llibre de l’any i els “deures” literaris setmanals

 

Hi ha llibres que entren primer pels ulls amb la portada o, en el seu defecte, amb la contraportada. I què diu aquest El llibre de l’any? Doncs una cita de Samuel Johnson que resa: “no us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”.

Partint d’aquí, doncs, jo em refio d’en Vicenç Pagès perquè, pel que sé, és un home molt llegit… i a més, sap escriure. A més, aquesta cita és una pseudojustificació per entendre què trobarem en aquest “almanac literari”: un recull dels articles que des de l’any 2000 ha anat escrivint Pagès al diari El Punt i després a la revista Presència. Ara, però, no us imagineu un totxo amb un recull d’onze anys de columnes setmanals! El que trobareu en aquest llibre són cinquanta-tres textos on es contextualitza cadascuna de les setmanes de l’any, amb les seves circumstàncies, separats per estacions, marcats per les “dates assenyalades” -Sant Jordi, Nadal, Tots Sants, Setmana Santa, l’Epifania d’un Crist salvador, l’arribada de cada estació o dels canvis de temps, etc.-, i amb una altra guia inamovible i indispensable: la literatura i, en el seu defecte, els seus autors.

Així doncs, en la citada epifania comencem a llegir un text on se’ns parla de l’inici de l’Ulisses de Joyce, però poc després s’explica que si a la literatura universal hi ha hagut algun especialista en la matèria és Lleó Tolstoi. I, en aquest sentit, partint d’autors o temes anem passejant de la mà de Vicenç Pagès per retrobar o descobrir les obres de Dostoievski, Pla, Virginia Woolf, Fages de Climent, Cortázar, Kapuscinski, Salvat-Papasseit, Nietzsche, Verdaguer, C.S. Lewis, Maria Mercè Marçal, Huxley, Stendhal, Rodoreda, Kafka, Karl Marx, o fins i tot referents culturals indispensables per la nostra societat com Groucho Marx.

Un llibre que es llegeix de forma deliciosa. Fins i tot li ho podríem retreure a Pagès. I és que ja ho aconsella l’autor al pròleg quan recomana una lectura pausada i, si pot ser, llegint cada text corresponent-la a cada setmana de l’any.

I entre text i text de Pagès, l’excel·lent treball d’il·lustració que fa Joan Mateu, extreient dels escrits setmanals aquella imatge que podria passar pel nostre cap, o fins i tot aquella que ens fa dir allò del “sí, sí,… té raó. Així està més ben explicat” a l’hora de plasmar l’escrit al dibuix: rostres de Sagarra amb tatuatges de la Polinèsia, llibres en una nevera quan es parla de la fredor narrativa de Txèkhov o un Peter Pan de Disney amb bigotis dalinians a l’hora d’explicar com el pintor surrealista i Gala van sobreviure, com Orwell, als Fets de Maig del 34.

Només dos retrets: he estat incapaç de fer-ne una lectura pausada. Sóc periodista i devoro més articles que no pas llibres.

L’altre retret és que després de llegir aquest almanac literari de Vicenç Pagès tinc tal quantitat de “deures”, de llibres per llegir amb una explicació del per què ho he de fer, que ja no podré devorar més articles…

Doncs això: no us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit.

D’en Vicenç Pagès us en podeu fiar.

* * *

Ja em comentareu què us sembla la ressenya. Si seguiu el link que va al post del Nosaltresllegim podreu veure què en pensa l’autor…

No oblideu visitar el Nosaltresllegim per estar alerta de les novetats literàries en català de can 62.

Gaudiu de la música, però no us oblideu mai de la literatura.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


One Comment

  1. Martí, jo sóc “la tal”!! :-)
    Gràcies per citar-nos i per engrescar la gent a seguir nosaltresllegim… Ja saps, com més serem, més llegirem!

Deja un comentario