És un no parar…
Últimament estic envoltat de programadors, una espècie digna d’estudi. A l’hora de relaxar-se fent el cafè no parlen de futbol sinó d’arrays, enlloc de comentar què han vist a la televisió parlen d’scripts, i amb una mica de sort no et claven una escopinada a l’ull si els dius que això del Mac és molt còmode perquè per a ells no hi ha res com Linux.
Evidentment, aquesta descripció és volgudament desafortunada i distorsionada perquè per pesat… un servidor, que està tot el dia amb el tema de la música. Què coi els pot arribar a importar a molts dels programadors que m’envolten què és un compàs compost o el post-punk de Madchester? Doncs, curiosament, els interessa molt més que no pas el saber com funciona Javascript a individus com jo.
Doncs això, que per pesat, servidor. I tota aquesta introducció, de què?
Doncs que de tant en tant et trobes aquelles collonades que algun programador feliç (vegeu gràfic) s’ha dedicat a fer, sigui per divertir-se, sigui per distreure’s, o per guanyar-se un nom dins del món dels programadors que programen collonades.
Però, ai amics!, aquestes collonades al final, a qui fan gràcia és a individus com un servidor. I sinó mireu aquest post sobre metros i alfabets que vam fer fa un temps.
Les instruccions d’ús: clickeu a sobre dels quadrats, i ja veureu què passa i sona (altaveus encesos!).
Tranquils, que no desafinareu. D’això n’estic convençut.
Més coses d’aquesta bona gent aquí: www.sembeo.com.
I és que, en aquesta xarxa que vivim, qui em vulgui convèncer que no són les collonades les que majoritàriament fan moure la roda, m’haurà de convidar a un cafè perquè tindrem conversa per estona.
Gaudiu de la música, que malgrat ser en un quadrat, ella no es queixa mai.
Hòstia nano! Com mola això no??? Una abraçada des de can cangur!
Oi que sí? Té un punt viciós bastant important, i alhora, molt maco!
Salutacions a can Cangur. Un goig i un plaer que passis per aquí malgrat ser tan lluny!
:o)