És un no parar…

Últimament estic envoltat de programadors, una espècie digna d’estudi. A l’hora de relaxar-se fent el cafè no parlen de futbol sinó d’arrays, enlloc de comentar què han vist a la televisió parlen d’scripts, i amb una mica de sort no et claven una escopinada a l’ull si els dius que això del Mac és molt còmode perquè per a ells no hi ha res com Linux.

Evidentment, aquesta descripció és volgudament desafortunada i distorsionada perquè per pesat… un servidor, que està tot el dia amb el tema de la música. Què coi els pot arribar a importar a molts dels programadors que m’envolten què és un compàs compost o el post-punk de Madchester? Doncs, curiosament, els interessa molt més que no pas el saber com funciona Javascript a individus com jo.

Doncs això, que per pesat, servidor. I tota aquesta introducció, de què?

Doncs que de tant en tant et trobes aquelles collonades que algun programador feliç (vegeu gràfic) s’ha dedicat a fer, sigui per divertir-se, sigui per distreure’s, o per guanyar-se un nom dins del món dels programadors que programen collonades.

Però, ai amics!, aquestes collonades al final, a qui fan gràcia és a individus com un servidor. I sinó mireu aquest post sobre metros i alfabets que vam fer fa un temps.

Les instruccions d’ús: clickeu a sobre dels quadrats, i ja veureu què passa i sona (altaveus encesos!).

Tranquils, que no desafinareu. D’això n’estic convençut.

Més coses d’aquesta bona gent aquí: www.sembeo.com.

I és que, en aquesta xarxa que vivim, qui em vulgui convèncer que no són les collonades les que majoritàriament fan moure la roda, m’haurà de convidar a un cafè perquè tindrem conversa per estona.

Gaudiu de la música, que malgrat ser en un quadrat, ella no es queixa mai.