Bromes de bon gust – Joan Colomo+El Petit de Cal Eril+Esperit! @ Moog (11/05/2001)

Hi ha humor i humor. Del bo i del dolent. Com la música. Como un toro, que deia aquell, o els bombons, que deia l’altre. Això sí, hi ha moments que has de tenir en compte que estàs en un entorn “de broma”… perquè sinó et pot acabar no fent el pes el que veus, sents, escoltes, o en el cas del bombó, el que t’acabes menjant.

Com alguns haureu pogut llegir recentment, una noia anomenada Sílvia Mussoll -que té twitter i un blog molt formós– em va regalar una entrada per anar a veure Manel el dia de Sant Jordi. En vam donar constància. I com que és de ben nascut ser agradescut, li ho havíem de retornar d’alguna manera, no trobeu?

I així ho vam fer. A la que vam poder, li vam dir “tu cap aquí” -i ella cap allà- per anar a veure en Joan Colomo, El Petit de Cal Eril (Joan Pons) i Esperit! (Mau Boada) en l’anomenada Gira Santa 2011.

El concert podia tenir el seu què, i més tenint en compte que el primer té un disc en solitari bastant fabulós, el segon ha tret un disc que no està més que bé, i el tercer… era absolutament desconegut per mi, fins que vaig saber que era el guitarra de Les Aus (o sigui que vés a saber…).

I l’inici del concert va anar més o menys així:

Hola!… ¿qué tal? ¡Peña!
Hola!… ¿qué tal? ¡Peña! Hola… ¿qué tal? ¡Peña!
Hola!… som en Joan Colomo, El Petit de Cal Eril i Esperit!… ¿qué tal? ¡Peña!
Hola!… som en Joan Colomo, El Petit de Cal Eril i Esperit!… ¿qué tal? ¡Peña!… i estem molt contents de que hagueu vingut al concert…
Hola!… som en Joan Colomo, El Petit de Cal Eril i Esperit!… ¿qué tal? ¡Peña!… i estem molt contents de que hagueu vingut al concert… bé, no sé com… parem, no?…Hola!… som en Joan Colomo, El Petit de Cal Eril i Esperit!… ¿qué tal? ¡Peña!… i estem molt contents de que hagueu vingut al concert… bé, no sé com… parem, no?…

I així, bastant fins a l’infinit. És el que té saludar amb un looper.

I des d’aquí, anant encadenant temes de cada un dels tres músics que eren a l’escenari, amb Joan Colomo i El Petit de Cal Eril intercanviant-se el baix (bastant minúscul, per cert), i amb Esperit! fent les seves composicions per capes, i tots tres acompanyant-se mútuament als temes dels altres. Una petita mostra per fer-vos una idea de la història, aquí:

Els vídeos són un “ornitorrinco” de MissAlabama i una gravació de Lluís Huedo a l’Heliogàbal.

I què? Doncs bé. Però tenia un punt de broma bastant important.

També et diuen que en Joan Colomo atura les cançons de cop i volta per saludar a gent que hi ha entre el públic quan fa concerts, de manera que, pel que m’han dit, va estar força contingut.

Però el punt de concert de broma hi va ser. Sobretot quan s’anaven provant a sí mateixos de si sabien dir paraules al revés, que passades per un pedal, sonaven “normals”.

Pel que fa a les composicions, els temes del Joan Pons són una espècie de versió fosca i obscura d’un univers familiar al del Colomo, les del guitarrista de La Célula Durmiente són composicions que veuen passar la vida que veu El Petit de Cal Eril amb una cella mig aixecada, i Mau Boada fa amb Esperit! la música que només les feromones dels altres dos junts s’atrevirien a fer en un projecte en solitari.

Un apunt a part és que en Joan Colomo va presentar -quasi per imperatiu del Joan Pons– una de les cançons del seu nou disc. Ja no puc recordar si era aquesta. Diria que era “Hort mort”, la que apareix al vídeo ornitorrinc i que podeu escoltar sencera aquí… però també fa uns quants dies que des de BCore fan corre un soundcloud del tema “Fe en el acné”. Aquí el teniu:

Algun amic va sortir una mica indignat (uf, quin adjectiu…), i només satisfet per l’entrega d’Esperit!, que segons com acabava una cançó amb un subidón i una cara de perplexitat alhora entranyablement còmica. Una cara semblant a “ha sortit bé, oi?… arf! arf! Bé, oi?”.

Però… un punt de broma sí que el tenia. Però hi ha bromes i bromes. I aquesta tirava més a ser de bon gust, que no pas de mal gust. Perquè l’alternança dels temes entre ells tenia sentit, perquè es notava que feien el concert que volien però que respectaven el públic, i perquè van fer tot el necessari perquè l’audiència s’ho passés bé.

Ara espero veure’ls… “en sèriu”. D’això encara me’n falta el cromo.

Per cert, si em feu triar, el tema aniria així:

Jim – El Petit de Cal Eril
Michael – Joan Colomo
Dwight – Esperit!

I tot això després de que el Barça es proclamés campió de Lliga. Està bé, oi?

 

El Petit de Cal Eril té un myspace, un facebook, un last.fm, un altre facebook, l’últim disc a Spotify i a iTunes Store.

El Joan Colomo té un myspace, un facebook, la música a Spotify i a l’iTunes Store.

Esperit! té un myspace.

 

Gaudiu de la música que, malgrat tenir un punt bromista, ella no es queixa mai.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


2 comentarios

  1. Zedka wrote:

    !seluarap cnit oN .titrevid tlom res aV

  2. Sara wrote:

    Ostiiiii i jo m’ho vaig perdre perquè estava a la setmana final d’examens i treballs…sort que llegin-te es una mica com si hi hagués estat…