Justícia, venjança i l’americà furiós

Bomber a la zona zero l'11 de setembre de 2001

L'embrió de la venjança i la fúria

Diuen els EUA que han mort Bin Laden.

També diuen que l’han llançat a un mar (a on? Al mar).

També diuen que la seva dona (alguna de les 36 que devia tenir) es va posar davant seu per protegir-lo dels impactes de bala.

També diuen que l’equip d’assalt va estar preparant-se en una recreació de la casa on suposadament vivia.

També diuen que el seu nom en clau era “Geronimo”, quan per mi aquest nom sempre ha estat associat o a un crit de guerra desesperat, o en el seu defecte, a un bibliotecari investigador/reporter atrapat en el cos d’un ratolí que protagonitza llibres que fan olor. Ni en Tintín, tu…

També diuen que no volen publicar les fotos del seu cos mort per no destapar les ires del món radical musulmà. Com si les ires no estiguessin prou destapades.

També diuen que el seu successor no té, ni de llarg, el carisma que tenia ell. I ho entenc. Un rellotge casio negre no el porta qualsevol amb aquesta elegància. Malgrat portar-ne ell també un.

Però és que…

És que en pobre Bin Laden s’ha topat amb la justícia americana. Als inicis de The West Wing, el President Jed Bartlett es troba davant la situació d’haver de donar una “resposta proporcionada” (és així com s’anomena el capítol) davant d’un atac a un avió nord-americà. I clama el President Bartlett que tastaran la seva ira “amb un poder com el d’un llamp de Déu”. Jo sóc l’Ossama, i m’ho penso. Sobretot no essent ficció, el seu cas.

He sentit més de tres o quatre individus clamant justícia, i no venjança. Però caldria recordar que els EUA estaven “en guerra” contra el terrorisme. La guerra no entén la Justícia, i només vol venjança. També diuen que n’Ossama va deixar una carta demanant que es vengi la seva mort. Aquest ull per ull ens deixarà a tots cecs…

Els EUA, que si alguna cosa han tingut en aquest penúltim segle és un estatus de domini mundial (i que són grans com un continent, cosa que s’oblida massa fàcilment) han sabut crear, recrear i fer bullir la venjança i la fúria dins seu: entre ells pel que són i es veuen ser, i contra el que vingui de fora, esdevenint els grans hereus de la França xovinista. I sinó, pregunteu a can Canadà o Mèxic.

I després de que es desplomessin aquelles dues torres, dominadores d’un skyline, símbol d’un símbol nord-americà, va arribar la fúria i l’ànsia de venjança. Encapçalades pel president nord-americà més inútil que han vist mai els bitllets de dòlar.

Ara diuen que ha estat un altre president qui ha enxampat en Bin Laden. I que a l’hora de trucar un expresident per seguir l’operació va trucar en Bill Clinton (i també marit de la Secretaria d’Estat).

I, hermano, amb l’americà furiós no s’hi pot jugar…

Hermano – Angry American

No hi juguis perquè acabaràs amb un tret al front.

I sempre tenint en compte que jo sóc més partidari de que en Bin Laden està molt segrestat a una cel·la de dos metres quadrats, a 40 metres de profunditat, en una base militar de… posem, Iowa (que hi ha molt de desert).

Doncs això, que després de la venjança i la fúria americana, els EUA tindran el mateix president un altre mandat.

L’Obama sin Laden repetirà.

I a Madrid ningú va anar a Atocha a celebrar la mort de ningú. Ni tant sols a no oblidar.



Hermano van treure un parell o tres de discos en el seu moment, eren un projecte paral·lel del cantant de Kyuss, John Garcia, i tenen la música penjada a Spotify, i la venen a l’iTunes Store.

Gaudiu de la música que, malgrat enfadar-se de tant en tant, ella no es queixa mai.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


2 comentarios

  1. pEp rIUS wrote:

    “Tan se val cap on vas, tot caurà pel seu pròpi i inexorable pes”…

  2. Sara wrote:

    No importa que triguis més temps a escriure posts.
    No importa si només en fas un al mes.
    No importa….
    Sabrem esperar…
    Perquè quan arriba el moment de llegir-te: és un autentic plaer!
    Gràcies.

Deja un comentario