El «com ho farà?», la fredor i la dolça fragilitat – Pau Vallvé @ Heliogàbal (23/03/2011)

Una de les preguntes que em van venir al cap després d’unes quantes escoltes del «2010» del Pau Vallvé va ser «i això com ho farà en directe?». I l’altre dia ho vaig poder comprovar.

Segons la pròpia descripció de l’artista, la formació que fa la gira d’aquest disc és la següent (amb els instruments que s’hi especifiquen):

Pau Vallvé: Veu, guitarres acústiques, pedal loopejador i bombo amb pandereta
Maria Coma: Teclats, percussions i coros
Jordi Casadesús: Baix, carilló i coros

El «com ho farà» es deriva d’un fet que jo crec bastant obvi, i que no sé fins a quin punt en Vallvé podria estar d’acord amb mi, que és l’impossibilitat de traslladar tot el mar de producció que envolta el disc. Aquest «2010», per molt que ell digui que és un disc fet en un estiu i deixant-se anar,… porta als seus gens l’herència, el gust, i les influències de l’autor (com no podria ser d’una altra manera), i que es tradueix en un grau de cura en la producció inabastable per molts. Inabastable, o simplement inconcebible. Tinc la impressió -la intuició- de que un so que per mi i molts seria vàlid, per Pau Vallvé no ho seria. Només un apunt: és la primera vegada, diria, que veig algú fent un concert a l’Heliogàbal i posant efectes (reverb o delays) a la veu. Però és que va d’això, també…

Així doncs, el «com ho farà» anava pel saber com posaria aquestes legions de percussions que són tant presents en gran part de les composicions d’aquest disc. I en directe vam comprovar que, en menor mesura, en Pau Vallvé té capacitat i possibilitat de portar-los al directe.

Aquí en teniu una prova:

El vídeo, com la foto que encapçala el post, són cosa d’en Xavi Torrent i de Wamba.

 

Pel que fa al repertori del concert a l’Heliogàbal on Vallvé es va fer acompanyar de Maria ComaJordi Casadesús, va descartar alguna peça com ara «R.I.P.», que segurament només cal que sigui present al disc per manifestar la mort d’Estanislau Verdet, i s’hi incorporen alguns temes d’aquest alter ego que per Vallvé són vigents (sigui musicalment o líricament), o alguns fragments o cançons d’u_mä, el seu projecte amb Coma.

Un apunt a part. Entre els assistents del concert a l’Heliogàbal hi vaig trobar bastanta gent, uns quants d’ells músics, que van estar d’acord amb mi amb una cosa, que és que Pau Vallvé domina molt i molt els instruments que toca. I això els inclou tots: veu (ja els agradaria a alguns tenir aquest registre), guitarra (malgrat no ser construccions molt complexes, sí que són molt ben trobades), la percussió amb el bombo (ell és percussionista de formació, o sigui que no cal dir gaire res), i el mar de pedals que porta al seu voltant, un dels quals és un instrument més: el pedal loopejador.

Amb això últim normalment hi veus a la gent JUGAR. Però no. Vallvé no hi juga. Ell construeix a partir d’aquest instrument i elements externs (la veu, un picar de mans, un picar a la caixa de la guitarra, un rascat sobre cordes tapades, o una línia melòdica). I això és d’admirar, i molt.

* * *

Al concert de l’Heliogàbal de fa uns dies va passar una cosa que vaig trobar un pèl rara. Malgrat la proximitat que ofereix l’espai -els qui hi hagueu estat no us he d’explicar res-, el concert va ser estranyament fred. No és que en Pau Vallvé no interactués amb el públic, però em pregunto si no hi havia (a veure si se m’entén) una mica massa de respecte per la proposta i les composicions. No és que el «2010» no sigui un disc «cantable», que ho és, i molt. Evidentment hi ha parts que no són accessibles a tothom vocalment, però era una nit perquè el públic acompanyés el grup, no perquè aquest l’hagués d’arrossegar per arribar on volia arribar.

Només puc arribar a tenir un dubte respecte a això, que és si tot l’entramat de pedals, bombo, instruments, etc. que envolta en Pau Vallvé a l’escenari pot arribar a generar un cert «respecte» a l’oient, que passa a ser molt més espectador. Un espectador massa pendent de la forma del concert que del contingut, que en realitat és el que tots havíem anat a veure.

En aquest sentit, una llàstima.

Estic bastant convençut de que si al segon concert, on també hi havia totes les entrades venudes, hi va haver més feed-back per part del públic, la sensació d’haver presenciat un «concert rodó» devia ser bastant major.

I ho dic de nou: va ser cosa del públic.

A més, hi ha una qüestió que em va sorprendre una mica de l’espectacle. En Pau Vallvé té prou taules als escenaris com per no passar-ho malament, però sí que em va xocar una mica és que anés justificant tantes vegades que aquest «2010» firmat amb el seu nom era -en les seves paraules- «un tostón», «un drama» o una espècie de banda sonora per a un suïcidi. Bàsicament perquè no ho crec.

Anem a concerts bastant més… depriments? líricament, melòdicament, o musicalment parlant (com a conjunt) que no pas el seu.

Pel que fa a la resta de formació, la Maria Coma no ha de demostrar gaire res com a teclista i cantant, i en Jordi Casadesús es va revelar com un baixista elegant i amb recursos. Si el Vallvé el té tocant deu ser per alguna cosa. Normalment compta amb en Jordi Lanuza o el seu germà. És el que he dit abans sobre els estàndards de qualitat.

* * *

Fa un temps, quan va sortir el disc «2010», jo el vaig entendre com un nu d’en Pau Vallvé cap a tots els qui el coneixien per ser un alter-ego bromista, lletgista, etc.

El disc traspúa, no debilitat, però sí molta delicadesa i una bella fragilitat. I això últim és el que aporta el directe d’aquest disc. Un cop superats els murs de la producció del disc, tot i que les cançons no són mai nues del tot (i si ho fossin, vés a saber si no serien encara més agraïdes), permeten que emergeixi encara més aquesta delicadesa i aquesta fragilitat.

És exactament el què passa amb el final de la cançó «Protagonistes» al disc: després d’una voràgine rítmica, sònica,… arriba la mateixa línia melòdica cantada amb tendresa i acompanyada només d’una guitarra.

És aquesta tendresa la que es pot arribar a veure al directe.

Hi ha un últim detall que també trobo digne d’admiració i menció. I ho dic perquè més d’una persona m’ho ha comentat i hi he estat d’acord: la relació entre en Pau Vallvé i la Maria Coma ha de ser molt bona, molt sana i extremadament higiènica per anar de gira junts cantant temes com «Amics dels cirerers». Francament, ho celebro.

I qui diu «Amics dels cirerers», diu «Molt bé», aquest últim convertit en una magnífica cançó per tancar un concert.

És l’última que van tocar a l’Heliogàbal, i buscant una miqueta a la xarxa, suposo que també és com ho van fer al Let’s Festival.

Perquè no hi pot haver res millor que poder dir que un concert «mereix un final feliç«.

Que després de veure’l, la sensació sigui que «és com estiu«.

I que tot ha anat «molt bé«.

Doncs sí. Molt bé.

Reincidirem.

 

En Pau Vallvé té una pàgina web, té un Facebook, un Twitter, un canal de youtube, es poden escoltar les seves cançons a Spotify i al seu Bandcamp, i ven la seva música a iTunes.

 

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


9 comentarios

    Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810 Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810 Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810 Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810
      Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810
        Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810
    Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810 Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810
      Warning: call_user_func() expects parameter 1 to be a valid callback, function 'paragrams_comments' not found or invalid function name in /usr/home/martibou.cat/web/wp-includes/comment-template.php on line 1810

Deja un comentario