Va de premis

Fa no-res hem tingut una onada de premis. Els premis són una forma de reconeixement que en el món de la cultura, i al món de la música, són una espècie de línia al currículum dels grups/artistes. El CV gros, però, es fa participant a festivals i amb el boca-orella dels discs i directes.

N’hi ha de més i menys reconeguts, però aquests últims dies n’hem tingut un parell que són molt importants en el món de la música: un d’històric, i uns altres de més recents que ha anat agafant molta volada i per una raó molt comprensible.

El primer és el del disc de l’any, que ha anat a parar a un grup de qui vaig fer un “Vaig tard” bastant recent. Són el grup de Cadaqués Ix!, i el seu últim disc, justament, havia quedat amagat als altres premis.

Els segons són els Premis Enderrock, que amb el temps i el canvi que està vivint l’escena musical catalana i cantada en català, s’han convertit -als mèdia convencionals i a la xarxa- en un esdeveniment similar al del “Català de l’any” d’El Periódico, els Premis Gaudí de Cinema. I això és motiu de celebració.

De fet, als Premis Enderrock hi va haver una catifa vermella bastant important, molta gent intentant entrar a un teatre que estava com la plaza (abarrotá), i que en Xavier Mercadé -fotoperiodista, cofundador de la revista i tuitaire– es va encarregar de cobrir, juntament amb altres companys de la revista.

En aquest enllaç hi trobareu tot el “coverage” fotogràfic de l’event, amb tot el glamour que els protagonistes puguin tenir.
Em fa l’efecte que encara trobareu la cobertura vía twitter de l’entrega de premis seguint el hashtag #PremisEDR

Felicitar, d’entrada, a tots els premiats, perquè en ambdós casos els premis tenen una gran part de jurat popular. És a dir, qui guanya és qui el públic vota.

Només fer un petit incís sobre els Premis Enderrock, que és que trobo incomprensible que grups com Inspira o el Pau Vallvé no hi hagin estat presents, com a mínim per optar al premi al disc de l’any, i sí que ho hagin fet artistes com Sergio Dalma, a qui respecto profundament, però que trobo en fora de joc en el moment musical actual. Però com que no depenia només del meu vot… ja els tocarà. Els ha de tocar. Segur.

En qualsevol cas, felicitar de tot cor a Els Pets, guanyadors del disc de pop-rock de l’any per votació popular pel seu “Fràgil“. Un grup amb qui molts, moltíssims, hem crescut en edat i maduresa musical. A mida que passaven els anys, ens anaven guiant en això que sembla nou, i que és música pop que, de forma agradablement estranya, ens sembla normal que sigui cantada en català.

I per si semblava que només els anomenava al començament i de passada, felicitar, i molt, a un grup com Ix!.

Hi ha individus com el David Mullor que, amb els seus companys de grup, sé de bona font que s’estan trencant les banyes per poder tirar endavant un projecte musical com el seu, que potser no té el ressò que jo crec que es mereix.

Aquest és el meu petit altaveu i aquí ho explico. Vosaltres fareu el que creureu més adient.

Feia temps que tenia ganes de posar aquest vídeo. Molt de temps.
Són els amics Raydibaum amb els Ix! fent un tema de Lluís Llach anomenat “Bressol de tots els Blaus”.

 

 

És absolutament deliciós. I ho diu algú que no és gaire de Llach.

El gust no s’adquireix. Amb gust, s’hi neix.

 

Gaudiu de la música, que encara que es premiï (o no), ella no es queixa mai.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


3 comentarios

  1. David wrote:

    Gracies per les teves paraules noi!

  2. pocmoderna wrote:

    Un incís: la votació de la crítica dels Premis Enderrock va valorar els discos de Pau Vallvé i d’Inspira entre els destacats de l’any. Al número de gener va sortir la llista dels 25 millors discos; en vallvé hi era cinquè i Inspira també hi era (ara no recordo el número).
    La votació popular no els ha votat, però si que optaven al premi: tots els discos editats van passar a la primera volta de les votacions, i els 10 més votats a la segona volta (que aquí hi fós Sergio Dalma, és cosa de la votació del públic, no d’Enderrock).
    I que Ix! hagi guanyat el premi disc català de l’any és fantàstic, L’ingenu és lliure és un gran disc. (com també va ser gran el concert d’Ix! i Raydibaum a Cadaqués, un dels iujus del públic, era meu!)

    un petó

    • Marti Bou wrote:

      Benvinguda/Benvolguda Pocmoderna,

      Gràcies per l’incís. És d’agrair. Ja estava al cas d’aquesta circumstància, però. Espero que no hi hagi cap malentès a cap Enderrock pel tema.

      El que a vegades se’m fa inexplicable és per què una votació popular va en un sentit. Passa sovint que crítica i públic no van alhora. Jo no critico que Sergio Dalma hi fos. Entenc que la Beth hi sigui. Però em segueix xocant que algunes meravelles com l’Escapistes passin prou desaparcebudes pel públic com per no passar la primera volta de la votació popular.

      Estàs d’acord amb mi?

      I sens dubte, que Ix! hagi guanyat aquest premi és fantàstic.
      I que fossis en aquest concert i jo no, és un motiu per estar gelós de tu!

      Una abraçada en estèreo.

Deja un comentario