Cançó per… (24a entrega)

… per anar a dormir.



Cortesia de la bona gent d’Avivaveu.com.

A mi no em costa gens agafar el son. El son m’agafa a mi.

Però hi ha un pas previ entre el repòs i l’stand-by que suposa l’adormir-se. El cervell és com un motor, i quan se sobreescalfa, es cala. No és tant que haguem de dormir, sinó que no podem estar massa hores seguides desperts. D’això se’n diu massa hores de vigília.

Així doncs, després d’un dia més o menys atrafegat, quan decidim que “per avui ja en tinc prou”, o que “toca anar a dormir perquè sinó demà ja veuràs”, ens estirem i el cos fa una espècie de procés que s’assembla al “desendollar-se”.

Conec gent que comença a respirar fons, relaxa el cap i la ment de les tensions, però de tant en tant mou les cames o un braç amb un impuls nerviós. Va desconnectant-se.

* * *

La sinceritat per davant de tot: no tinc ni idea de qui són aquesta gent anomenada Raime. Poca cosa s’hi pot trobar d’ells a la xarxa. Al seu myspace amb prou feina diuen que són de Londres, que defineixen la seva música com a minimalista, industrial i electrònica, i que no tenen contracte discogràfic.

Això últim és mentida -o poca cura amb les xarxes socials- perquè la discogràfica Blackest Ever Black els ha publicat el primer EP on apareix aquesta magnífica cançó que està sonant si heu apretat el play. De fet, aquest és el comunicat de premsa que fa la discogràfica per presentar-los:

Massively tipped debut from this new artist and label; Raime, and Blackest Ever Black Recordings. The UK based duo have forged one of the finest contributions to the darkened post-dubstep canon we’ve yet heard, distilling the essence of Shackleton’s most maudlin moments with labyrinthine reverbs and salt-cured percussion over three tracks allegedly built from arcane industrial and post-punk samples. This 12″ is already causing much consternation in the blogosphere; with Altered Zones, Simon Reynolds’ Blissblog and Fact Magazine all singing its praises. ‘Retread’ initiates the session with an unnerving arrangement of suspended, ceremonial drums and an immensely affective choral drone, deployed with enough subtlety and atmosphere to really send shivers down the spine. ‘This Foundry’ follows, uncannily recalling the parallel dimensions of Balam Acab in its dragging Quasimodo flow and and vastly spacious sound design. ‘We Must Hunt Under The Wreckage Of Many Systems’ puts the final, frozen finish to the EP with a still, centred rhythm seemingly hung from flesh hooks in the ceiling while bowel shuddering subs disturb the flagstones below, shadowy reverbs skittering off cold, concrete surfaces. We’ve heard about a very special remix package forthcoming, but for now you’ll have to flay yourself to this every evening. Outstanding.

 

Carai… tant com consternació, a mi no me n’ha creat, però sí que trobo que la música que fan és interessant. O com a mínim podria ser una molt bona banda sonora per moments de tensió però també per l’entrada a un estat més proper a la fragilitat o una pau estranya…

En qualsevol cas, aquesta gent que es fa dir Raime també han estat els qui han inaugurat aquesta discogràfica, que francament, tampoc és que posi tots els seus esforços en ser a la xarxa d’una forma gaire convencional. Si els va bé així… endavant.

* * *

Servidor, després de sentir la cançó per primer cop a suggerència dels Avivaveu’s, va recordar aquells moments en què voldries poder entrar en un son profund, sense distraccions, i on ni tant sols els plecs de la roba del llit et toquin la pell.

Un son que fa que l’únic que puguis sentir sigui la teva pròpia respiració que et va calmant a tu mateix…

tac-ta-cac-ta-cac-tac-…

Inspira, expira, sospira, respira,…

I entra en Stand-by.

Que demà serà un altre dia.

 

Raime tenen un myspace, la seva discogràfica un blog prou particular, i la música es pot escoltar Spotify i comprar a l’iTunes Store.

 

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


3 comentarios

  1. Després de dinar i sentir això, m’està entrant la “morrinya”, però reconec que m’agrada la sensació. Ho provaré aquesta nit a veure si amb això, la meva dificultat per arribar a la son es fa menys feixuga

  2. Uffffff! Mira que normalment els d’A Viva Veu tenen bon ull i acostumo a coincidir amb ells però aquest cop, no sé, no sé… M’he quedat bastant freda. Potser és el dia, que fa difícil que pugi la temperatura.

  3. zedka wrote:

    No pots penjar aquest post a aquesta hora… M’adormoooo! ;)
    Tens raó seria ideal per fer-la servir de BSO…
    Aquesta nit crec que la provaré!

Deja un comentario