La música és el 3-D

Encara no he anat a cap pel·lícula feta en/per 3-D. La primera que em van dir que caldria que anés a veure va ser Avatar, però després de sentir el comentari d’un bon amic que resava “les imatges són la pera però els diàlegs són pitjors que Titanic” vaig poder fer l’esforç de no anar-hi i comprar-me unes ulleres que no sé si no em farà fàstic posar-me-les.

De què el títol d’aquest post.

Una altra peli. No és en 3-D. Però la música també és important: Black Swan. Al cap i a la fi no ens interessaria el més mínim que la Portman s’anés destruint els dits dels peus si resulta que no té música per ballar, oi? Oi. La pel·lícula, però, té una altra intenció. Deixar el que en castellà anomenen “mal cuerpo”. Sí. Aquella sensació que tens després del cine que vindria a ser alguna cosa com ara “si pogués respirar més fondo ho faria perquè baixi aquest diafragma del dimoni que m’oprimeix les costelles”. Més o menys. A Black Swan s’utilitza, però, el so d’una manera molt concreta. O per situar els moments en què es balla, en els moments de tensió,… i uns efectes de so en un fade-in exagerat per fer el que popularment anomenem “susto”.

De què el títol d’aquest post.

La música és el 3-D perquè al tenir el pla visual al davant la pantalla, el què ens fa entrar en escena és el so.

És per això que en cinema no es parla de música, sinó de banda sonora. El so ens acompanya per tal de captar-nos i captar les sensacions que provoca l’estímul visual.

De què el títol d’aquest post.

Resulta que el nord d’Àfrica esclata, i fa poc vaig trobar un lloc magnífic on pots mesclar àudios de vídeos de youtube. I una d’aquestes mescles era un analista de la Fox (cadena que fa por on les hi hagi) i Goodspeed You! Black Emperor, grup que fa poc que va tocar a Barcelona.

El que fa por no és només l’speech del senyor de la Fox. El que fa por és la combinació de les dues coses.

Apreteu el play dels dos vídeos… i quan s’acabi el de la dreta, cliqueu al replay.

YouTube Doubler

Ara fa més por Gaddafi. Perquè dispara contra la població civil. Si ho poséssim en una pel·lícula no ens serviria només el so captat per un micròfon. Potser sí si aquest fos prou esgarrifós.

Però acabariem posant el 3-D. Pel component emotiu. Pel component emocional.

D’aquí el títol d’aquest post.


Gaudiu de la música, que encara que sigui excusa o recurs, ella no es queixa mai.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


4 comentarios

  1. Dua wrote:

    Doncs Martí, imagina la música gravada en 3D… El meu germà està treballant amb un col·lectiu que ho està desenvolupant i el resultat és tan espectacular que transcendeix el sentit de la oïda.

  2. Magnífic post. Mind blowing, que es diu. Tant ple de bones reflexions que pot arribar a saturar.

  3. Tevet wrote:

    Brutal.

    Fox… Teatralitat-barata + Que-ve-el-llop + Veritats-falses + Tele-nazisme = Cop d’estat hipotalàmic.

    Més bona música, Martí, plis.