Metros musicals i Alfabets

poing, ping, poing,...

Fa molt poc vaig veure que en Josep Maria Ganyet, l’especialista que fa la secció sobre internet a El Món a Rac1 amb en Jordi Basté, va penjar dues d’aquelles coses que si no ets al «circuit» no hi hauria manera de trobar. O si més no, costaria molt trobar-les.

Són coses com aquestes les que et fan pensar que, efectivament, val la pena seguir gent com aquesta, perquè si no fos així no arribaries a conèixer mai aquestes creacions.

La primera s’anomena mta.me i és una representació en HTML5 (o sigui que funciona millor amb Chrome i les últimes versions de Firefox, alerta!) del funcionament del metro de Nova York.

Però les línies són els fils. Són cordes.

El que passa és que cada línia és una nota. Durant el procés, els trens-notes avancen, i quan interactuen (on fariem els transbords) i es creuen… sonen. A més, si el recorregut entre una estació i una altra és més llarga, la nota és més greu quan alguna altra línia la toca, i al contrari.

És un pèl perillós perquè pots acabar mirant com evoluciona durant més estona del que toca… allò de «porto 7 minuts com es mou el metro musical de Nova York?».

L’autor, Alexander Chen, ho explica així:

Project summary

At www.mta.meConductor turns the New York subway system into an interactive string instrument. Using the MTA’s actual subway schedule, the piece begins in realtime by spawning trains which departed in the last minute, then continues accelerating through a 24 hour loop. The visuals are based on Massimo Vignelli’s 1972 diagram.

Subway Details

The piece follows some rules. Every minute, it checks for new trains launched from their end stations. The train then moves towards the end of the line, with its speed set by the schedule’s estimated trip duration. Some decisions were made for musical, aesthetic, and technical reasons, such as fading out routes over time, the gradual time acceleration, and limiting the number of concurrent trains. Also, I used the weekday schedule. Some of these limitations result in subtle variations, as different trains are chosen during each 24-hour loop.

The system has changed since 1972, and some lines no longer exist. For example, the 8 train, or the Third Ave El, was shut down in 1973. The former K train was merged into other routes. I decided to run these ghost trains between 12am-2am.

Aquí podeu veure com es va desenvolupant, i aquí sota ho teniu en vídeo:

· · ·

L’altra proposta és una videocreació d’un noi que es diu Jesse Zanzinger, i que forma part d’una sèrie de vídeos anomenats Refraction, i que gira entorn de l’Alfabet.

Tenint en compte que la última vegada que vaig fer un post sobre el tema va rebre una allau de visites… mireu-vos-ho, que val la pena.

Tot fet amb una Canon 5D (aviat no hi haurà càmeres de vídeo…). I diverses òptiques.

Però amb una càmera de fotos!


La música és un fil conductor.

Ai, els fils


Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


One Comment

  1. 7 minuts potser no, però 4 sí! Molt xulo. Les Canon 5D… la qualitat d’imatge és bèstia!

Deja un comentario