Nieto i Rius – Raydibaum en miniatura als Concerts de Ca l’Enric

Valen Nieto, el seu doble lleig, i un setlist amb dibuixos.

L’Elisenda Soriguera, coneguda com a Pocmoderna, es va aliar el diumenge passat amb tres noies molt trempades (la Laie, la Clare i l’Helena) i van enredar al Valen Nieto i en Pep Rius de Raydibaum a fer el segon Concert a Ca L’Enric. Aquest és un cicle de concerts que aquestes quatre bones pubilles coorganitzen (fan de promotores/directores artístiques/passadís-hall mànagers/bar-tenders) en un pis de l’Eixample de Barcelona amb un menjador suficientment gran perquè hi càpiga un grup de música, o en el cas d’aquest últim concert, un grup en miniatura fent un acústic.

Explica el Google (i també la Irene Payet) que el primer concert el va fer Roger Puig, i en aquest segon hi van convidar els Raydibaum, que estan presentant disc.

Durant el “bolo” de petit format hi va haver de tot: des de l’establiment d’un nou patró de comportament quan vas a veure un concert en acústic (no mengis patates cruixents que fan massa soroll al mastegar-les durant una cançó tranquil·la), interacció amb el públic (més o menys amics, més o menys artistes), una trobada entre Pèsol Feréstec i Abdominable Gallina Nauseabunda que pot generar molta polseguera, i encara més important, que si voleu que Nieto no canti Alfabet, només li heu de dir les paraules “El Farreny”.

També que aquest parell ho fan molt bé. Però què he de dir, són amics meus…

Apunt a part, un despertador que marcava les 7 de la tarda. I mira si n’era d'”estupendu” el despertador, que quan va sonar, ho va fer a to amb la cançó que dóna nom al nou disc de Raydibaum: Per fi potser demà.

A l’àudio em remeto (el pinyac que se sent és en Rius apagant-lo):

Raydibaum @ ca l’Enric – Per fi potser demà

A part d’aquesta cançó, en Valen Nieto i en Pep Rius van repassar altres cançons del seu nou disc: Els fils (“i ara és quan el Pau Vallvé fa aaaaaaaah…”), De petit (que tot i no tenir els cors dels Mine! va sonar molt bé), Mentre ells somriuen, Cançó de bressol per després del tsunami, Aniversari, o Matí (punt àlgid del concert).

A més, també van rescatar alguns dels temes del Manual de gènere catastròfic com Maleeixo el temps, El Pop ha mort, Aurora, i un Grans Esperances que, encara que a en Nieto no li agradi cantar-la sol, va ser ideal per tancar el concert.

I per demostrar que el que heu sentit aquí dalt no és una gravació amb el micro de l’ordinador del menjador del Pep Rius, sinó que és el menjador de casa d’aquestes noies tan trempades, aquí teniu l’últim tema del nou disc, i el primer del concert gravat amb el MartíPodNano: Dins la balena.

Tot un himne per quan es penja el Twitter.

Quin tros de veu que té aquest noi… (el de l’esquerra, s’entén. L’altre, pobret…)

Si no us he convençut respecte al tema del menjador, creieu-me, l’espai on menja en Pep Rius no té tant d’estil. Això i que l’Elisenda Soriguera també va parlar d’aquest concert fa uns dies.



Els Raydibaum tenen Myspace, Facebook, Twitter, sonen a Spotify, i venen el seu nou disc a l’iTunes Store.

La Laie, la Clare, l’Helena i l’Elisenda parlen del cicle de concerts aquí. I la Pocmoderna ho narra al seu blog.




Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


3 comentarios

  1. A part del concertàs del Valen i del Pep (amb despertadors, gantxitos, patates i demés “instruments de percussió”) i de la iniciativa collonuda del cicle de Concerts a Ca l’Enric organitzat per l’Eli Pocmoderna & 3 noies trempades, la sensació de la nit va ser el tall de cabell del Martí Bou que va deixar sense paraules a més d’un noi i bavejant a les noies. És el que té anar d’inflitrada a una reunió d’amics, que una s’entera dels xafardejos.

    • Marti Bou wrote:

      Dona… bavejant dones trempades? Mareta! En qualsevol cas aquest no-concert va estar molt bé. Repetirem si ens hi no-conviden! Ai els xafardejos… Ja sé que és dur anar de número 2, però noia, no n’hi ha per tant! ;o)