Cançons per… (22a entrega)

… per agafar el relleu.

Ja fa una colla d’anys que vaig començar amb això del blog. A l’inici tenint-lo per tenir-lo. Perquè tocava. Perquè era el que calia fer. No estava estudiant periodisme? Doncs un blog.

El contingut… bé, deixem-ho estar. No obliguis a ningú a escriure bé o a plantejar uns continguts que interessin quan encara no sap ben bé què és el que li interessa a aquest algú.

El fet és que ara mateix deixo un Tomorrow Never Knows que s’ha fet gran, però que crec que a un martibou.cat podrà fer-s’hi més. Les coses que hi escriuré seran, sinó les mateixes, espero que millors.

El que vegi, el que senti i el que escolti.

És per això que a l’hora de triar la cançó he tingut bastant clar que havien de ser les dues (sí! dues!) cançons que inicien el primer disc de Jeremy Enigk: “A new beginning” + “Been here before”.

Més clar no pot ser, un nou inici i un “aquí ja hi he estat”.

* * *

Al Jeremy Enigk el vaig conèixer fa anys, segurament a través del Guillem Caballero dels Surfing Sirles/Amics del Bosc/Joan Colomo/Quisapquantesmés, quan feiem junts un programa de ràdio.

Ell devia portar el grup d’aquest senyor, que es deia Sunny Day Real Estate.

Aquesta gent, que eren els qui no feien grunge a Seattle quan aquesta ciutat era coneguda per això i un equip de la NBA, feien emo-core (res a veure amb els que els falta mitja cara perquè els tapa un serrell i que es passen el fum del tabac davant d’El Corte Inglés), i barrejaven amb una elegància brutal les guitarres més hardcore amb uns arpegiats pop, i una veu tendra i amb alguna sortida sorprenentment enèrgica.

Per internet corren molts vídeos d’aquesta gent dels seus “años mozos”, i fa relativament poc es van reunir per tocar al Primavera Sound. Dels discos de Sunny Day Real Estate, jo vaig començar amb el The Rising Tide, perquè aquell any l’havien posat al nº1 de les llistes de cd’s de l’any al Mondosonoro. Després vaig anar descobrint el LP2 (el rosa), el Diary, i el How it feels to be something on. Personalment, aquest últim és el meu preferit. Crec que és… enorme.

A banda, fa uns dos anys vaig tenir la sort de veure aquest senyor cantant i tocant, ell sol, a l’Heliogàbal. Recordo la força que tenia cantant, i que no em va sorprendre que pogués versionar “Mother” de John Lennon. Inclosos aquells crits del mama don’t go, daddy come home… fantàstic.

Hi ha uns quants fanàtics de Sunny Day Real Estate, entre ells jo, però també la meitat d’aquesta escena barcelonina actual de Falkners i Ramons Rodríguez’s, que el van acollir, gravar i acompanyar al seu disc Ok Bear (Vale Oso, el va anomenar Cydonia Records…). El disc, irregular, però a aquest home li costarà ser dolent. Com a curiositat, la cançó que tanca el disc es diu Sant Feliu de Guíxols. Així d’enamorat va quedar de la nostra terra…

* * *

En fi, que tampoc és res de l’altre món. Però es tracta d’agafar el relleu, i agafar-lo amb una il·lusió renovada. És per això que aquesta és una

Cançó per… agafar el relleu
Estil: Emo-core / pop-rock
Grup: Jeremy Enigk
Cançó: “A new beginning” + “Been here before”

És un nou començament… i

Ja hi he estat aquí abans.

Buf… quanta trascendència. És una cara nova amb un esperit renovat.



Seguiu gaudint de la música, que ella no es queixa mai


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


Deja un comentario