“Alfabet” de Raydibaum sí que és single

En Pep Rius em deixa escoltar Per fi potser demà a través dels altaveus de l’ordinador de la Liliana Fortuny després d’haver-me donat el primer exemplar del disc. Fa deu minuts que li han arribat per correu.

Truca en Valen Nieto i em pregunta que què tal. Jo li contesto que tinc un disc seu que ell encara no té. I li faig el soroll aquell que fa el Nelson dels Simpson quan riu d’algú.

Passen els dies, m’he passat la setmana escoltant el disc i m’agrada.

M’agraden Els fils -Wikileaks?- i els cors finals del Pau Vallvé (com si cantés amb un somriure a la boca).

L’energia de Matí, i les veus beatlesques que fan els Mine! a De petit.

El rollo stoner de Mentre ells somriuen -amb un solo molt brut de Damien Lott, i unes referències líriques a l’Albert Palomar de Plouen-, i les veus del Jordi Lanuza en plan “Obi-wan Kenobi guiant al jove padawan Nieto” a la cançó Compartir i a l’himne per quan es penja el Twitter Dins la balena… però, Alfabet de single?

Em diu el Pep que sí, que és el single.

Durant la setmana li deixo escoltar el disc a un amic. Ell diu que Els fils o Matí.

Parlo amb el Valen Nieto pel xat del gmail i em diu que estaven entre Alfabet i Matí.

Alfabet? De veritat?

Es veu que durant el cap de setmana el Pol Fuentes, de Rosa-Luxemburg, segresta tot el grup amb unes bosses amb enganxines de la Liliana Fortuny i els porta a la exescola del Valen. I allà grava a càmera ràpida mentre els posa la cançó el doble de ràpid.

I jo dic, Alfabet? De veritat?

Em diu el Pep que el Fuentes ja el té muntat. Que el tio és una màquina. I em convida a anar al bar Vinil() a la presentació del disc i el vídeo del single.

I jo dic… ja sabeu què dic.

I aquí el clip.

* * *

15 hores més tard de marxar del Vinil() sóc a una tenda de joguines del centre de Barcelona.

Tenen Rac105 com a fil musical.

I llavors… sona Alfabet.

I sí. És single.

El Pep em pregunta “si ho estem fent bé”. I jo li dic que sí.

Felicitats, baums.

* * *

Raydibaum són a Spotify, tenen Facebook, twitter, i venen el seu últim disc, Per fi potser demà a l’iTunes Store.

I són bona gent. I pot ser que em posi pesats amb ells amb aquest disc.


Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


2 comentarios

  1. Marti Bou wrote:

    No li ho havia dit per escrit, però gràcies.

  2. pep rius wrote:

    Així doncs tenía raó un servidor… uhm…

    Senyor Bou aquest disc és compendi involuntari de moltes, moltes coses… però sobretot, almenys personalment, l’estic vivint com un petit triomf de la persistència i la perseverància. Per molts aqest serà el 1er contacte amb els baums, i ho celebro, però no vam néixer ahir. Ara escric aqestes paraules desde una certa il·lusió per haver tingut més de mig centenar de visionats del vídeo en menys de 24h però amb el cap clar de que tot plegat pot ser efímer si no perseverem en l’esforç d’arribar a la gent. Sens dubte però, el sentiment que tinc ara mateix és el que descriu a la perfecció l’últim clip d’en Pau Vallvé “Ara no”. I ja és això, ha costat però ara sembla que hi som. Molt bé, seguim endavant i ja veurem què més ens trobem al camí… Bou, aquest lloc on vivim no ens posa les coses fàcils, ni als hòbbits (no ens enganyem, fer música encara és quelcom molt mal considerat socialment…), ni tampoc als qui treballen al revers tenebrós: la professió periodística quan entra en contacte amb la música s’encomana de la seva dissort i sovint s’enlaira tant poc com ella, de manera que el periodista musical acaba sent una mena de músic pel que fa al punt de vista de la majoria… un cop aquí, ja cremat del tot el glamour accessòri de tota mena de conceptes inútils (“tio tu ets un bohèmi…”) la realitat és el que s’imposa.
    Tot plegat no és més que una mena de relexió que em faig en veu alta una mica per dissimular que sí, que estic content i que en vull més de tot això, però també, amic Bou, és un intent de compartir tot plegat amb un tio, tu mateix, que duu temps picant una pedra molt dura amb la dedicació de qui té una vocació suicida. Com diria un torero “va por utede”.

Deja un comentario