Entrevistes Singulars – John Paul Lederach

Entrevista a l’expert en transformació de conflictes i mediador John Paul Lederach pel Singulardigital.cat.

“La resposta al terrorisme és més perillosa que el propi fenomen”

John Paul Lederach, professor de la Universitat de Notre Dame (Indiana, Estats Units) i mediador a Somàlia, Irlanda del Nord, Nicaragua, i Nepal, explica que la seva feina ha canviat els darrers anys, ara ja no intenta resoldre els conflictes, sinó transformar-los. Un dia li van dir: “Vostè és d’aquells que vindrà aquí a arreglar-ho tot però que després quedarà tot igual? Perquè si és així no cal que es quedi”. Des d’aleshores intenta que aquest retret no es faci realitat. Lederach coneix Catalunya. En els anys 80 va col•laborar amb Lluís Maria Xirinacs, Pepe Beunza, la Marxa de la Llibertat d’Àngel Colom, o els Objectors de Consciència de Can Serra.


Vostè que és expert en resolució de conflictes… Com pot relacionar-se Catalunya amb Espanya si no ens entenen, ni ens volen tal com som?
No hi ha una sola recepta, tot depèn de si es vol una autonomia dèbil, forta o la independència. Les relacions seran diferents conforme aquests tres models. S’ha de veure quins són els tipus de major autogovern, o autorealització, que volen els catalans. Al meu entendre el realment interessant dels catalans és aquest desig històric, que malgrat mai ha tingut oportunitat de realitzar-se de forma sostinguda, és a dir, de provar fins a quin punt es podria parlar d’una independència, mai s’ha plantejat de forma violenta.

Un mèrit, doncs?

Sí. La seva forma ha estat guanyar, poc a poc, més i més espai a través de les vies que s’obren, i plantejar i replantejar la relació amb la resta d’Espanya. Suposo que l’escenari serà que això segueixi així, potser fins al punt de la independència.

Aquí és on entra la paciència?
Sí. Aquí és on entra la paciència [riu]. Jo crec, pot ser que no sigui així, que a Madrid ja han passat els dies quan creien que el què es fa a Madrid és l’únic que compta i prou. És un canvi relacional, i quan parlava del context de la relació, em referia a que hi ha hagut trenta anys de canvis, poc a poc, en la relació de Catalunya i Espanya, i de formes interessants.

Una de les informacions de Wikileaks és que Barcelona és un dels centres de reclutament del terrorisme islàmic més importants d’Europa. Com veu aquest fenomen?

I que nosaltres els gringos vam posar-hi una multiagència! La meva visió és que la resposta dels EUA, o d’altres països a Europa, a aquest fenomen és més perillós que el fenomen en sí. La tendència ha estat sobrereaccionar amb formes que han fet dues coses: crear adhesions a aquests moviments, i tancar els espais per la ciutadania. Ara hi ha un control de tot.

Què s’hauria d’haver fet?

El dia 12 de setembre vaig escriure un assaig que es pot trobar per internet dient que el guió principal, el que calia veure, era com reduir la capacitat de reclutament d’aquests moviments; i durant els últims deu anys el què hem fet és assegurar el reclutament amb la forma com els EUA van reaccionar amb diversos països del Pròxim Orient i el món musulmà.

(…)

L’entrevista sencera, del 30 del 12 de 2010, la trobareu seguint aquest enllaç.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


One Comment

  1. Bona i interessant entrevista!!

Deja un comentario