Escrits Avivaveu – Daniel Higgs @ Heliogàbal – (15-11-2010)

.

Concerts per casualitat. Resulta que vas a comprar entrades per un altre concert i et trobes el Guillem Caballero dels Surfing Sirles venent entrades a l’Heliogàbal i et diu que «Avui toca el Daniel Higgs… per mi, el millor concert de l’any passat!», i decideixes quedar-t’hi. I quan li preguntes que què fa et contesta que «Va amb un acordió monoacord i canta». I ja està? Ja està. Bé, algun tema amb el banjo fent les funcions d’acordió també. «A part, mira com es diu el teloner! Et juro que es diu així!». Gala, Ben Gala. Ben Gala va aparèixer amb una petita guitarra clàssica, acompanyant-se en un parell de temes per unes bases d’ordinador, i tocant -segons va explicar- per primera vegada els seus temes després de dos anys. Algunes cançons boniques i una versió de Higgs per acabar el seu concert.

Daniel Higgs apareix a Google, en primer lloc, a la seva discogràfica: Dischord. Un segell històric del hardcore nordamericà. L’entrada següent és un vídeo de youtube que posa el seu nom i a continuació «uncommon musician». I és que no es pot definir millor. Actualment Higgs ofereix un espectacle que és, pràcticament, dissenyat perquè el gaudeixin altres músics. No és que qui no es dedica a això no li pugui agradar, però representa tot allò que un músic no s’atrevirà a fer.

Higgs va començar la seva carrera a inicis dels 80 a l’escena hardcore-punk underground americana però no va ser fins que va esdevenir el cantant i frontman deLungfish, a finals d’aquesta dècada, que el seu nom va agafar més volada. La proposta musical de Lungfish no era tant diferent de la què fa ara: una base rítmica i melòdica estàtica en la qual Higgs pot desenvolupar els seus arguments, cantar les seves històries,… amb la diferència que amb la banda de Baltimore feia servir arguments i formes més pròpies del hardcore a l’hora de cantar, però sempre mantenint aquest deix de predicador. Un Jim Morrison hardcore. El Joker amb barba de Karl Marx recitant lletres sobre la fi del món, o de com l’amor arruinarà el nostre cor. Al concert a l’Heliogàbal, però, es va centrar en explicar-nos (com si això fos poc!) l’adveniment de la Tercera Guerra Mundial, i com de sexy pot ser la Bíblia.

(…)

La crònica completa del concert i aquest home en acció, en aquest enllaç a Avivaveu.com

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai
.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


Deja un comentario