Cançons per… (13a entrega)

… per ser dona i sentir-se desitjada.




Una proposta arriscada a la 13a edició del cançons per? M’ho haureu de dir les lectores, que en sabeu més que jo… perquè no sóc una dona.

Fa uns dies parlava amb un amic meu durant les festes de Sants. La frase era que «això de l’estiu és molt dolent», que en llenguatge intern seria alguna cosa així com «quin bé de déu de dones que hi ha per aquí, això és insostenible».

D’una forma estranya, i com no podia fer d’una altra manera aquest amic, la conversa va anar derivant en com es comportaria ell si fos una dona en aquest tipus de situacions. En aquests moments en què una dona acaba sent observada per un munt d’homes.

El fet és que ell argumentava que, si ell fos una dona, probablement aniria a les zones on s’hi fan obres a «ensenyar-se» perquè li diguéssin coses. Bàsicament perquè ell té un punt d’exhibicionisme que… jo, francament no comparteixo, encara que respecto i no deixo de trobar entranyable. La seva parella, que estava present allà durant la conversa, se’n feia creus però alhora ja assumia com a normal el tipus de conversa que teniem, i fins i tot el que deia el meu amic i parella seva.

Jo però, li vaig fer una reflexió. I és que, probablement ell sí que ho faria. Però que això només passaria si ell fos un home i tingués el cos d’una dona.

En què va derivar la conversa… no té importància. Era tard, hi havia alcohol i música a un volum molt alt… Però fa uns dies vaig repescar una cançó que em va fer pensar en aquesta situació.

* * *

La necessitat, o si més no, la satisfacció de sentir i notar el desig sexual és alentador, i alhora pot ser insegur. T’ha d’agradar caminar per aquest fil del «vull que em desitgis» i el «és a mi a qui vull que miris». Evidentment, no hi ha d’haver res millor que la correspondència, i que a més qui et desitgi sigui algú que t’agradi. I insegur… pel que pugui passar, sens dubte.

Aquestes vacances he estat mirant la sèrie Mad Men, on la dona del protagonista, Betty Draper, se sent molt sovint abandonada pel seu marit, que ja no la desitja de la mateixa manera com ho fa amb altres dones. Encara que sigui d’amagat. Ella ho nota i ho percep. Com percep quan un altre home la desitja a ella. I ella també juga les seves cartes… (no m’expliqueu res! que estic a mitja sèrie!)

* * *

Anant però a la cançó, «Yard of blonde girls» és un tema escrit per Lory Kramer, Audrey Clark, i Inger Lorre quan es feien dir Pendulum Floors… però qui la va popularitzar va ser Jeff Buckley quan la va gravar pel que havia de ser el seu nou disc després del Grace. El disc que no va treure perquè va morir durant la gravació. Se’l va endur el Mississipi. El van anomenar SKETCHES for My Sweetheart the Drunk.

La cançó parla de que «a través del pati de les noies rosses, al costat de la costa del riu i del mar, on els taurons brillen, hi ha un arbre blanc que trenca la terra. Als carrers on jugava una Lola, molt, molt sexy… hi has d’anar amb compte, perquè podriem anar a buscar-te. Així que corre, corre, corre,…».

«Fear, we may come…»

Vés amb compte, noia bonica, perquè podriem venir a buscar-te.

No deu ser pas la Cristina de la caputxeta de Mazoni?

Així doncs, aquesta és una

Cançó per… ser dona i sentir-se desitjada.
Estil: pop-rock/indie
Grup: Jeff Buckley
Cançó: «Yard of blonde girls»

Anys després, Micah P. Hinson en va fer una versió per un disc de tribut a Tim i Jeff Buckley anomenat Dream Brother.

Només un detall… Si us hi fixeu, només per com canvia els acords de la tornada Mica P. Hinson, la cançó no fa la mateixa «por». Simplement sembla una cançó. Folk. Del camp. No de desig. Curiós, oi?

Aquesta versió també va fer fortuna per ser la banda sonora d’un anunci d’AXE.

Un anunci d’AXE. Doncs això. Desig sexual.

Jeff Buckley i Micah P. Hinson a Spotify

I vés amb compte, noia bonica, perquè podriem venir a buscar-te. Així que, corre, corre, corre,…



Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai.

.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


One Comment

  1. Rocío wrote:

    Ai senyor, el desig… Digali al teu amic que estem fartes que ens vegin com un cul o uns «jamones» que escoltava l’altre dia a uns vells mirant unes noies jogant a volley, i que ens mola més que parlin amb nosaltras amb converses intel·ligents. Però el desig… ai mare, el desig pot causar «estragos» quan es «correspondido», i aixó sí que senta be al cos i l’ànima. Quina cançó més bonica i quin anunci més horrible. Des d’aquell momentazo de «Busco a Jacks» no s’ha tornat a fer un anunci de desig com deu mana i es cau en el sexisme absurd. Si vols veure un moment de plenitud del desig «correspondido» mira’t el clip de la PJ Harvey amb el Nick Cave, «Little Henry Lee», em moro una mica cada vegada que el veig!!

Deja un comentario