Prodigis de la natura

Els qui alguna vegada hem cantat, o intentat fer-ho, sabem que és una cosa extremadament difícil. S’han de tenir moltes coses en compte a l’hora de cantar. No es tracta només d’entonar, de clavar la nota que vols fer. També es tracta de saber-la aguantar, de que no et vibri la veu per “feblesa”, de saber modular la potència, i també es tracta de dicció. De pronunciar bé i cantar les vocals i les consonants.

El cas de Thomas Quasthoff és absolutament brutal. Per com canta. Pel timbre i la veu que té.

Hi ha gent amb veu greu que no sap que el què ha de fer és cantar en el seu registre. Això ho deia un que està penjat en un altre blog durant un concert que va fer fa relativament poc.

Thomas Quasthoff és el registre. De fet, és considerat un dels millors, sinó el millor baix-baríton del món.

I si titulo “Prodigis de la natura” no ho faig per parlar d’històries de superació de minusvàlues físiques. Per això ja trobareu llocs com aquest.

Efectivament, aquest senyor va néixer amb malformacions molt importants perquè a sa mare li van receptar Talidomida quan estava embarassada. Dit això, aquest home té una veu espectacular. Hi ha gent que té un braç espectacular i es dedica a llençar rocs a un estadi olímpic. Jo prefereixo el de la veu. Per a aquesta altra gent ja hi ha el periodisme esportiu.

Tornem però, al tema. Parlant amb mon pare -home savi-, m’explicava un parell de coses del que sona al vídeo: Una, què és un lied (cançó) i un cicle de lieder (conjunt de cançons), i l’altra, que Schubert tenia la qualitat de fer que en un lied no només hi cantés el cantant, sinó també el piano -i efectivament, així és-. Això es percep encara més quan el piano és un cavall que corre a través d’un bosc, per exemple.

Aquest vídeo del lied Der Leiermann forma part d’un cicle de lieder anomenat Winterreise (Viatge d’hivern), i és l’últim. La peça és preciosa. Et deixa glaçat. És el final d’un viatge, i déu n’hi dó com s’acaba el viatge, oi? Si seguiu el link trobareu més informació…

A mi el que em deixa astorat és com canta. Com pronuncia. La força i tendresa que dóna a la interpretació. I és que si fa dos posts posava gent que sap cridar, i després gent que sap composar, en aquest post el que poso és gent que sap cantar. Líricament. D’una manera prodigiosa.

Acompanyant a Quasthoff, Daniel Barenboim, pianista i conductor d’orquestres judeopalestines, i bèstia parda on les hi hagi també…

Un prodigi de la natura. I dels seus braços i cames que en parli algú altre.

Schubert – Der Leiermann – Thomas Quasthoff / Daniel Barenboim (poseu-lo a pantalla completa!)

Per cert, aquest senyor també té altres facetes musicals (i quina faceta!!) que m’han recomanat d’aquí.

I què fa? El que vol. Perquè té un prodigi de veu.

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai
.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


3 comentarios

  1. sànset i utnoa wrote:

    No el coneixia i m'he quedat de pasta de moniato!

    La improvizació en el darrer link és molt recomanable. No sé perquè, m'ha recordat una mica a aquells -que s'ho tenen preparadíssim, clar- dels VocalPeople.

    *Sànset*

  2. MarcMarti wrote:

    Si, l'últim link es brutal. Fa el que vol amb la veu. Molt recomanable!

  3. Anonymous wrote:

    Estic d'acord. Té una veu magníficaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa i interpreta molt bé. Cal no perdre's l'últim link