Cançons per… (12a entrega)

… per voler pertànyer a alguna cosa


Molt sovint el que ens provoca més moments de felicitat són els esdeveniments compartits amb alguna altra persona o una comunitat. Digues-li parella, digues-li Barça, el fet de compartir un moment, un sentiment, i en comunió amb altra gent és el que acostuma a generar un record.

És aquest sentir-se en comunió el que et fa sentir que formes part d’alguna cosa.

Als inicis d’internet -no la del mòdem que semblava un artista del Sònar, sinó més endavant- es va començar a utilitzar als mitjans de comunicació de masses el terme “comunitat” d’internet, i que va derivar, en funció d’on fossin, en comunitats d’internautes, de grups a myspace, de revistes on-line, de blocs en català, de twitters,… heus aquí la famosa Glocalització.

El fet local a l’esfera global.

Malgrat tot, també es tracta de treure la cara de les pantalles i viure moments que provoquin aquest sentiment de pertanyença a alguna cosa.

Fa poc vaig “desvirtualitzar” tres persones de Twitter. Se’n diu així de quan els veus la cara a gent a qui només els havies vist un avatar.

El fet curiós és que no pertanyíem a res de l’altre món. Gent que se segueix a Twitter. Malgrat tot, em va sorprendre agradablement -i d’aquí el post, bàsicament- que dos dels qui vaig desvirtualitzar es van conèixer primer en persona i després a la xarxa. El nexe? El Barça.

I és que al cap i a la fi el que acostumem a voler és, justament, a voler formar part d’alguna cosa i no caminar sols. Sigui cap a una final de Copa d’Europa o cap al cine.

Potser és donar-li molta pompositat amb aquest post d’una “Cançó per…” a una anada al cine però, què coi, també tenia moltes ganes de posar aquesta cançó. I és que Jeremy Enigk, cantant de Sunny Day Real Estate, es pregunta com és això de formar part d’alguna cosa.

Així doncs, a la dotzena entrega de les “cançons per…”, aquesta és una

Cançó per… voler pertànyer a alguna cosa
Estil: emo-core
Grup:Sunny Day Real Estate
Cançó: “How it feels to be something on”

Aquesta cançó, que dóna nom a un dels discos de Sunny Day Real Estate, és particularment bonica. Però és que el disc sencer és espectacular.

 

Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


5 comentarios

  1. ZuhaitzV wrote:

    Vaig blanc perquè es llegeix millor el negre sobre blanc…

    I la música? Què t'ha semblat?

    Ah! I vas un post tard!

    :oP

  2. Martí Figueras Martínez wrote:

    Ui, i això? on vas tant blanc? no m'agrada massa. Però els xinos tan força bé.
    Salut, música i barça.

  3. ZuhaitzV wrote:

    A la Srta. Marquesa, celebro que estigui gaudint de les recomanacions que li faig pel que fa a la música.

    A Srta. Sal i Sucre, gràcies pel cumplidu pel post i, efectivament, la cançó és trista. I és que ho dissimulo bastant bé, però jo tiro a trist. I sinó, repassi el que està penjat en altres posts.

    En qualsevol cas, gràcies a ambdues per passar per can Tomorrow Never Knows -títol de bloc beatlesc i insegur per naturalesa-.

    El pròxim post les pot sorprendre… bastant, crec.

    Salut i música.

  4. sal i sucre wrote:

    Ara sí. Ja he pogut escoltar la cançó. Molt xula (però un pèl trista, no?) El post, molt maco.

  5. marquesa wrote:

    ens ho vam passar bé eh? que guay quan connectes així de ràpid amb un grup de gent en un moment determinat :) apa, vaig a escoltar la cançó