De cançó a standard

Un dels fets que denota certa entitat d’una cançó al món de la música és quan la versionen.

Una versió pot ser una reproducció, una reinterpretació… o simplement una qüestió de marcar quins són els teus referents.

Al jazz les coses funcionen d’una manera una mica diferent, perquè si bé Miles Davis o Lionel Hampton tocaven standards de jazz, també tocaven coses de Duke Ellington, que era un contemporani seu.

Seguint aquesta dinàmica, què és el que fa Brad Mehldau amb Radiohead? Fa de Davis amb els Ellington del seu temps.

I aquests no són altres que els Yorke, Greenwood’s, etc.



Una magnífica versió. O és una reinterpretació? Vosaltres direu!

I aquí l’original…





Gaudiu de la música, que ella no es queixa mai


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


Deja un comentario