Sobre la música a ràfagues, en aquest cas, Cuzo

Fa relativament poc em vaig assabentar de l’existència d’un grup. Es diuen Cuzo. Jo només en conec la procedència d’un dels seus membres, concretament del guitarrista, que ha estat durant anys tocant en un grup massa desconegut, encara que és més o menys entendible, que es deia 12Twelve.

Només el fet de que dos dels seus tres LP’s els gravés i mesclés un tio com Steve Albini (productor al que van recórrer Nirvana per gravar el disc In Utero)… per mi ja diu prou.

Sempre he admirat les dots de Jaume L. Pantaleón com a guitarrista. Té un estil molt personal, complicat i alhora que sembla simple d’assolir. Estic convençut de que els ha hagut de donar la tabarra als veins i als companys de pis -quan en tenia- moltes hores durant la seva vida per arribar a aconseguir-lo.

La meva sorpresa va ser quan vaig saber que 12Twelve havien plegat però que Pantaleón continuava en un altre projecte, amb menys jazz i més rock progressiu (més progressiu encara?) i que es deia Cuzo.

Vaig escoltar dos temes i… i ja està.

Porto dues setmanes, o més, que no puc parar d’escoltar “Amor y muerte en la tercera fase”

Un dels temes del disc és “lluvia de sapos”, visiteu el seu myspace per sentir-los del tot…

Per cert, aquest vídeo és molt i molt xulo….

Disfruteu-los!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...


One Comment

  1. Rocío Ovalle wrote:

    Iep!! Ja saps que no és precissament e meu estil però no estan del tot malament, m’agrada molt el començament de la cançó Escalera roja pero no es pot sentir be al seu maiespeix… El video, molt xulo i molt psicodèlic, en el seu rotlle… de fet es podria considerar més videoart que no pas un videoclip, no creus? Molt bo. Muá!

Deja un comentario